Kevil Ferrara, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial per la Universitat de València, ens compta la seua experiència des que va iniciar els seus estudis superiors a l’ETSE fins a la seua inserció professional, i ho fa en el següent capítol del programa ‘Treballem. De la Universitat al món laboral’.

En general, el Grau en Enginyeria Electrònica Industrial destaca pels bons resultats d’inserció en tots els aspectes o indicadors, però crida especialment l’atenció, per exemple, l’elevat percentatge d’experiència laboral que l’alumnat adquireix durant la carrera: en els dos últims anys del Grau, més de la meitat ja compaginava treball i estudis; i el més del 63% d’ells tenia una ocupació relacionada amb la titulació. Tots dos, valors molt per damunt del total de la Universitat: 27,4% en el primer cas i 40% en el segon. A més, el 52,8% va ser contractat després en l’empresa en la qual va realitzar pràctiques o en alguna relacionada amb aquesta, sent el valor total de la UV un 19,7%.

Quant a la seua primera ocupació, el 48,6% ja tenia treball en el moment de la finalització dels estudis, el tercer percentatge més alt de la UV; el 48,6% dels titulats ja tenia un contracte estable, el tercer percentatge més alt de la UV després d’Enginyeria Telemàtica i Enginyeria Informàtica; el 85,7% ja ocupava llocs de tècnic o amb persones a càrrec; i el 88,6% treballava a jornada completa, el segon percentatge més alt després de Medicina.

Ocupació actual
Des de l’Àrea d’Estudis d’UVocupació subratllen que en el moment de realitzar les entrevistes a la mostra d’egressats i egressades tots ells es trobaven treballant i que, a més, Enginyeria Electrònica Industrial “és l’única titulació de la UV en la qual el 100% dels seus egressats exerceix un lloc com a tècnic o té persones a càrrec”.

Així mateix, més del 97% treballava a jornada completa, sent aquest el percentatge més alt del total de la UV; el mateix valor correspon als llocs que requerien estudis universitaris; i prop del 66% tenia un contracte estable, el segon percentatge més elevat de la UV després d’Enginyeria Informàtica.

Els sectors més representatius en els quals es demanden enginyers d’electrònica industrial són la metal·lúrgia, l’automoció, empreses de material elèctric i de precisió, i tecnologies de la comunicació, a més de serveis a empreses. Aquests titulats treballen habitualment com a enginyers de projectes, desenvolupadors de hardware, programadors i analistes de dades en els departaments d’Investigació/I+D+i, Informàtica, Producció i Prestació de Serveis, i Control de Qualitat.

Comparació amb el segon estudi
Si aquestes xifres es comparen amb les obtingudes en el segon estudi (titulats entre 2014 i 2016), es troba una millora notable en molts dels indicadors, com en el cas de la taxa d’ocupació, que ha passat del 80 al 97,2%; el percentatge de titulats amb un treball actual que requeria estudis universitaris (del 71,4 al 97,1%); titulats en llocs de tècnic o amb persones a càrrec (del 75 al 100%); o la satisfacció laboral global amb la seua ocupació actual o última, que ha passat d’una mitjana de 6,6 punts a 8 sobre 10.

Però de totes elles, la diferència més sobreïxent és la contractació estable, que va passar d’un 16,7% en 2017 a un 65,7% en 2019.