L’article, publicat a la revista Anàlisi, ha observat que els temes més tractats en aquestes informacions falses eren el suposat tracte de favor que rebien les persones migrants per part de l’Estat –35,4%–, la seua relació amb la delinqüència i els actes violents –21,1%– i la seua entrada irregular a Espanya –12,4%. Com conclou el professor José Gamir, “aquestes informacions falses, produïdes d’una forma poc professional, contribueixen a la generació i disseminació de discursos d’odi racistes, xenòfobs i islamòfobs”.

Les fonts de les quals provenien aquestes informacions falses en la meitat dels casos eren anònimes, és a dir, no n’hi havia. El segon tipus de font més utilitzat, en un 20,5% de les ocasions, era la font de tipus polític –polítics, partits i institucions–, però que havien estat suplantades, és a dir, que la font original mai havia dit això que se li atribuïa.

La tipologia d’aquestes notícies falses estava quasi repartida entre les que eren directament falses –41,8%– i les que eren descontextualitzacions –41,6%. La investigació destaca l’alt percentatge de rumors que ni tan sols tenien una base real que les recolzaras, així com les que sí que en tenien, però corresponien a uns fets completament diferents dels que enunciava la informació falsa.

Tot i que generalment les notícies falses treballen amb text, aquest estudi constata la prevalença dels formats visuals –47,2%– i audiovisuals –31,1%. Precisament destaquen la importància de l’ús del text com l’element afegit a les imatges o els vídeos i que els dota d’un sentit fals per desinformar, mentir i produir discursos d’odi.

La metodologia aplicada en aquest estudi ha consistit en una anàlisi de contingut sobre 161 informacions falses que havien estat desmentides pels quatre mitjans espanyols acreditats per la International Fact-Checking Network –Maldita.es, Newtral, Efe Verifica i Verificat–, que havien circulat en Espanya al llarg de l’any 2020 i el tema era la immigració. Per a l’anàlisi de contingut s’han tingut en compte diferents variables com la tipologia, el format o la manipulació visual de les imatges, entre d’altres.

Article:

Gamir-Ríos, J., Tarullo, R. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). «La desinformación multimodal sobre la otredad en Internet. Difusión de bulos racistas, xenófobos e islamófobos en 2020». Anàlisi, 64, 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398