CCOO PV i la seua Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS), que ell va presidir durant molts anys, organitzen un acte d’homenatge en la seua memòria. Durant l’acte es presentarà el llibre ‘Crónicas obreras de Ramiro Reig’, que recull una selecció dels seus textos sobre la història, les lluites i les esperances de les persones treballadores i del moviment obrer.

En l’acte d’homenatge han intervingut el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat de la Universitat de València, Ernest Cano; el secretari general de CCOO PV, Arturo León; la secretària de Formació Sindical de CCOO PV, Inma Martínez; la historiadora Dolores Sánchez; el president de la FEIS, Pere J. Beneyto i l’exsecretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez. 

Una vida d’estudi, de treball i de compromís

Va nàixer a Xàtiva, en el si d'una família de classe mitjana, mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en l’any 1936. Després d'iniciar estudis de dret a Madrid, va ingressar en la Companyia de Jesús als 18 anys, on inicia un llarg itinerari formatiu (magisteri, filosofia, teologia i història) que li va portar per diverses universitats espanyoles i europees (Innsbruck, París) i va constituir la base de la seua posterior trajectòria intel·lectual i vital.

De tornada a València, es va ordenar sacerdot i en l’any 1969 va iniciar la seua activitat docent en el centre Escuelas Profesionales San José, la qual cosa el va posar en contacte amb el món del treball i el moviment de les Comissions Obreres. El seu compromís militant va ser creixent i va acabar detingut, en l’any 1970, i posteriorment processat pel Tribunal d'Ordre Públic.

Durant huit anys treballaria en xicotets tallers i grans fàbriques del sector de la fusta, alhora que iniciava la seua militància comunista i augmentava la seua participació en el moviment sindical, fins a assumir responsabilitats de direcció en el primer Congrés de CCOO PV (maig de 1978). Més endavant, va realitzar la seua reconversió cap al sector de l'ensenyament, on inicia una llarga i fructífera línia d'investigació acadèmica que li va permetre obtenir el doctorat en la Universitat de Barcelona i, poc després, plaça de professor en la de València.

Entre 1989 i 1995 va ser membre del Consell Valencià de Cultura, a proposta del PC, on col·laborà estretament amb el cardenal Tarancón. Juntament amb la seua dedicació docent com a professor d'història i institucions econòmiques, que va seguir mantenint fins a la seua jubilació en l’any 2006, va desenvolupar una nova línia d'investigació sobre història empresarial de la qual va donar compte en nombrosos articles, obres col·lectives (‘Cien empresarios valencianos’) i monografies pròpies (‘Las grandes corporaciones del siglo XX’), en les quals combinava la defensa de l'economia amb la crítica feroç de l'especulació financera i les polítiques antisocials.

Va ser president de la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO PV, contribuint al relat coral del sindicalisme en la lluita per la justícia, la defensa de la dignitat del treball i de la classe treballadora.