–Quines són les tasques principals que teniu com a nou conservador del patrimoni cultural de la Universitat de València?

–Les tasques se centren sobretot en les col·leccions historicoartístiques de la Universitat de València, que es localitzen tant a l’edifici de La Nau com en altres facultats. Hi ha obres del passat, però també col·leccions actuals, amb obra nova de gran qualitat artística. Les meues funcions abasten a més la col·laboració amb la resta de col·leccions de patrimoni de la Universitat, que són molt riques i variades després de més de cinc segles. Un dels projectes que ara mamprendrem és l’inventari general de tot aquest patrimoni.

–Quines són les col·leccions que conformen el patrimoni cultural de la Universitat?

–Com a fruit de la tasca docent i investigadora que ha dut la Universitat al llarg de més de cinc segles d’història, comptem amb diverses col·leccions, organitzades per blocs temàtics. Un és el de la col·lecció cientificomèdica, que conté instrumental de la Facultat de Medicina. Un altre bloc és el de l’antic museu d’història natural que conté col·leccions de geologia i zoologia, i que té com a origen el museu que hi havia a l’edifici de La Nau i del qual es van poder salvar moltes peces durant l’incendi del 1932 gràcies als mateixos estudiants.

El Jardí Botànic i les col·leccions bibliogràfiques de la biblioteca antiga de la Universitat són també part important d’aquest patrimoni cultural, no només pel que fa a obres manuscrites i llibres, sinó també amb obra gràfica com ara cartells de la guerra civil, per exemple. La col·lecció pictòrica Martínez Guerricabeitia, donació d’aquest empresari valencià, inclou art contemporani.

D’altra banda, tenim també la col·lecció de l’Observatori Astronòmic, amb el telescopi original que ara es troba a l’edifici del Rectorat, junt amb el despatx original d’Ignacio Tarazona, fundador de l’Observatori, i altre instrumental que actualment es conserva a les instal·lacions del Parc Científic a Paterna. I comptem amb una col·lecció museogràfica de les tecnologies de la informació i la comunicació, al Centre de Càlcul de la Universitat, que repassa la història de la informàtica dels últims cinquanta anys, amb ordinadors i altres accessoris.

Finalment, tenim les col·leccions historicoartístiques, que es localitzen sobretot a l’edifici de La Nau, en tres espais: el Paranimf, la capella i les dependències rectorals, amb diverses pintures destacades com les de la galeria de retrats de rectors o la Mare de Déu de la Sapiència de Nicolau Falcó.

–Quin és l’estat de conservació de tot aquest patrimoni cultural?

–L’estat de conservació és bo, però és una tasca que no acaba mai, cal continuar amb la conservació preventiva i pensar que, pel procés natural d’envelliment en algunes peces, caldrà fer algun treball d’intervenció. Però en general l’estat de les col·leccions és excel·lent.

–Quins són els reptes principals que vos plantegeu com a nou conservador del patrimoni cultural de la Universitat?

–La tasca d’inventari és fonamental, no podem fer una bona gestió del patrimoni sense saber què tenim exactament. Les nostres col·leccions són immenses i no totes estan totalment inventariades, tot i que s’ha fet un gran esforç en aquesta línia en els darrers anys. Així doncs, és el moment de realitzar un inventari general que abaste totes les col·leccions a través d’una base de dades única. Gastarem el programari lliure Omeka, que ja usen altres universitats espanyoles. Volem que tot aquest inventari siga accessible als investigadors i al públic. I sobre la base que el patrimoni cultural no és només local sinó que pertany a tota la humanitat, incorporarem aquesta informació també a les grans bases de dades europees de patrimoni de lliure accés, com ara l’Icom o Europeana.

A banda de l’inventari, volem aprofundir també en l’estudi de les col·leccions que tenim i en la conservació de les obres, en la línia del que s’ha fet fins ara. I un dels reptes més importants que ens marquem és la millora en la divulgació i promoció de tot aquest patrimoni. Acostarem el patrimoni cultural de la Universitat de València a la societat.

–Com teniu previst millorar la difusió del patrimoni cultural cap al públic en general?

–Hem d’augmentar la nostra visibilitat i fer arribar a la societat tot aquest patrimoni que, indirectament, és seu. A més, com més es coneix el patrimoni, més s’aprecia i més garantida queda la seua protecció i conservació. Continuarem fent exposicions com es feien fins ara, per tal de mostrar les diverses col·leccions que hem posat en valor, i també publicacions sobre els béns culturals de la Universitat.

Però, a més, incidirem especialment en l’e-patrimoni i aprofitarem els mitjans digitals per a la difusió. De moment, hem estrenat pàgina de facebook i estem treballant per a posar-nos al dia en totes les xarxes socials, com ja fan molts museus. També estem creant una visita virtual a través de la tecnologia de Google Maps a l’edifici històric de La Nau i els seus espais patrimonials. I tenim pensat de destacar de manera virtual una obra al mes. D’aquesta manera podrem complementar les tasques de divulgació que s’han vingut realitzant en els últims anys i arribar a altres sectors del públic.