L’estudi publicat apunta que primer la caça i la recol·lecció, posteriorment el pasturatge, i finalment l’agricultura, van deixar el planeta àmpliament modificat per l’acció humana fa ja 3.000 anys, una data anterior a la que comunament utilitzaven els especialistes i amb una transformació més intensa del que es venia creient.

En la investigació ha participat Agustín Díez Castillo, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, les línies d’investigació principals del qual són l’arqueologia del paisatge i el contacte cultural entre les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors i les primeres societats agrícoles.

L’article «Archaeological assessment reveals Earth’s early transformation through land use», el primer signant de la qual és Lucas Stephens, investigador de la Universitat de Pennsilvània, destaca com s’ha vingut produint aquesta transformació del planeta. També posa de manifest les llacunes existents en la reconstrucció arqueològica de la història global dels usos del sòl. Així, mostra punts freds regionals que es concentren en el sud-est asiàtic i Àfrica central i occidental, on els recursos disponibles per al treball arqueològic i la capacitació són més limitats.

Entre les conclusions, també es constata que les tendències generals de l’ús del sòl en els últims 10.000 anys han sigut primer la caça i la recol·lecció, posteriorment el pasturatge, i finalment l’agricultura, si bé en molts moments una pràctica no va substituir a una altra i varia la seua cronologia en funció de la zona.

La publicació d’aquest article es produeix en el context del debat científic sobre les dates en què comença l’Antropocé, el període durant el qual l’activitat humana ha influït de forma dominant en el medi ambient global i el canvi climàtic. Segons Neil Roberts, investigador de la Universitat de Plymouth (Regne Unit), autor d’un article que analitza el treball publicat en Science, amb anterioritat a la història escrita, la comunitat científica baralla diverses hipòtesis per a conéixer l’impacte humà en els usos del sòl, especialment la desforestació prehistòrica i el cultiu de l’arròs com a causes de concentracions atmosfèriques de metà i diòxid de carboni fa 7.000 anys.

Aquest estudi forma part del projecte ArchaeoGLOBE, el qual mitjançant enquestes completades pels grups d’investigació de cadascuna de les 146 àrees, ha permés crear una base de dades a escala global amb la qual es pot analitzar l’ús del foc, l’urbanisme, la desforestació, entre altres factors, i el seu impacte en l’entorn.

Agustín Díez Castillo és doctor en Història per la Universitat de Cantàbria (1996) i realitza la seua activitat investigadora en el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. En els últims anys la seua tasca investigadora i docent se centra en l’aplicació dels Sistemes d’Informació Geogràfica a l’àmbit arqueològic. També va realitzar una estada de quatre anys en la Universitat de Califòrnia, Berkeley, en el Departament d’Antropologia i en el Archaeological Research Facility amb la professora Margaret Conkey.

Article:

Lucas Stephens et al.: «Archaeological assessment reveals Earth’s early transformation through land use». Science 365, 897–902 (2019) 30 August 2019. DOI: 10.1126/science.aax1192