El 24 d’octubre és el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, a les portes de la cimera anual que realitza la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) a Glasgow. Les dades i els informes obliguen a prendre decisions ambicioses per evitar canvis irreversibles en el clima i pal·liar els efectes dels canvis ja produïts. Així, les últimes conclusions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estimen que la reducció d’emissions de GEH ha de ser del 45% el 2030 respecte als nivells de 2010 per no superar un augment de 1,5 graus en la temperatura global respecte als nivells preindustrials.

En aquest context, el projecte europeu LIFE Wetlands4Climate analitza el paper dels ecosistemes potencialment més destacables en la mitigació del canvi climàtic: els aiguamolls mediterranis. “El coneixement generat en aquest projecte permetrà una acció immediata, que consisteix a aplicar aquelles mesures de maneig i gestió que, mantenint la salut ecològica dels aiguamolls, augmenten la seua capacitat de retenció de carboni i contribuïsquen en major mesura a la mitigació del canvi climàtic”, explica Antonio Camacho, catedràtic de Microbiologia i Ecologia de la UV.

Per la seua banda, Vanessa Sánchez, experta de la Fundació Global Nature, assegura: “els aiguamolls en bon estat de conservació poden ser embornals i reduir la quantitat de GEH a l’atmosfera, en canvi, si estan alterats, poden convertir-se en grans emissors”.

Al setembre, l’ONU alertava que, en cas de mantindre els actuals plans climàtics presentats pels diferents països del món per fer front a l’emergència climàtica, les emissions es reduirien un 12% el 2030, molt lluny dels objectius marcats. Aquestes dades, recollides en l’Informe de Síntesi de Contribucions determinades a nivell nacional (NDC per les sigles en anglès) s’actualitzaran el 25 d’octubre i integraran els últims compromisos adquirits abans de la COP26 on es preveu que aquest percentatge augmente.

“Està demostrat que la naturalesa té un paper fonamental en la regulació climàtica. Ecosistemes com els boscos i aiguamolls presenten una gran capacitat d’intercanvi de carboni amb l’atmosfera, i són capaços de retindré carboni i reduir la concentració de GEH a l’atmosfera. Però el temps va en contra de les solucions naturals amb què comptem. Els canvis en la naturalesa són lents, fins i tot posant en pràctica les mesures adequades, podrien passar “entre 20 i 30 anys fins a veure que s’estabilitzen les temperatures globals”, matisa Vanesa Sánchez.

Projecte europeu

Wetlands4Climate és un projecte amb el suport de la Comissió Europea a través de l’instrument financer LIFE. Un equip de la Universitat de València coordinat pel professor Antonio Camacho lidera la investigació. La proposta, finançada amb dos milions d’euros, està gestionada per la Fundació Global Nature i executada en col·laboració amb entitats sòcies com l’Agència EFE, la Fundació València Clima i Energia, i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV. En la seua primera fase, el projecte té el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Fundació Biodiversitat; l’Agència Estatal d’Investigació del Govern d’Espanya; la Conselleria d’Agricultura Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, la Regidoria de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València i l’Ajuntament de Torreblanca.

Peu de foto annex:

• Antonio Camacho, expert en ecologia funcional d’aiguamolls i canvi climàtic, i catedràtic de Microbiologia i Ecologia.