Tot i que Rubalcaba ha dedicat la major part de la seua vida a la política amb diferents càrrecs –vicepresident i portaveu del Govern, així com ministre de l’Interior durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, i portaveu, ministre d’Educació i Ciència, i de la Presidència amb Felipe González-, l’any 2014 va tornar a l’ensenyament, a impartir classes de Química Orgànica en la Universitat Complutense de Madrid.

L’objectiu de Rubalcaba en aquesta conferència “és estendre acta d’alguns tòpics, alguns llocs comuns, alguns prejudicis...algunes idees rebudes sobre el nostre sistema educatiu que, sobreviuen en les nostres converses, i fins i tot en els missatges polítics, amb una salut i in vigor realment” i ho farà “modestament”, a través d’una de les obres menys conegudes de Gustave Flaubert, ‘El diccionari d’idees rebudes’, en el qual l’escriptor analitza la societat francesa de mitjan segle XIX.

Saben menys els nostres alumnes del que sabíem nosaltres? Tenim un mal sistema educatiu? Hi ha tantes lleis educatives com ministres d’Educació hi ha hagut en la nostra democràcia? Per a què mantenir la selectivitat si l’aprova tothom? Hi ha alguna alternativa educativa a la universitat? Sobren universitats a Espanya? són algunes de les qüestions que hi plantejarà qui va ser ministre d’Educació.

En opinió de Rubalcaba, “resulta preocupant que els tòpics si imposen als raonaments quan es comença la discussió d’un gran pacte educatiu, fer un diagnòstic equivocat pot tenir efectes desastrosos. I, com ha succeït recentment en la nostra història, podem acabar reformant el que no calia reformar i deixar intactes algunes de les coses que funcionen malament”. 

La conferència s’emmarca en les activitats de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives (http://www.escoladepensamentlluisvives.com) un projecte impulsat des d’aquest curs pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat crític sobre els assumptes d’actualitat a escala mundial i per a la societat valenciana. L’Escola compta amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, Conselleria de Transparència, Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats, Caixa Popular i la gestió de la Fundació General de la Universitat de València.