–Acaba d’arribar i li preguntaré pel 2021. Quins són els canvis fonamentals que voldria consolidar en acabar la legislatura?
–Dues qüestions. Per una banda, visibilitzar la investigació. Moltes vegades dins de la facultat no sabem el que estan publicant els nostres companys. És necessari millorar la comunicació interna, i per a solucionar-ho hem creat un nou Vicedeganat d’Estudis de Postgrau i Investigació, a càrrec del professor Josep Lluís Teodoro, i volem crear una oficina virtual d’investigació a la qual podrem accedir des de la web del centre. Des d’allí trobarem enllaços a tots els grups d’investigació. Parlarem amb la Unitat de Web i Màrqueting perquè tots els grups compten amb una web arrelada a la de la Universitat.
I paral·lelament volem millorar la comunicació externa per a mostrar a la societat valenciana totes les activitats que organitzem a la facultat i que es desconeixen. Hem desenvolupat el nostre compte de Facebook i ara treballarem més en Twitter i Instagram. A través de les xarxes, volem no sols comunicar unidireccionalment, sinó detectar grups d’interés i apropar-nos a ells amb activitats que els motiven. D’aquesta tasca s’encarregarà la professora de Periodisme Dolors Palau, que assumeix el recentment creat Vicedeganat de Comunicació i Participació. Som la Facultat de Periodisme i Comunicació i hem d’aprofitar el saber fer d’aquestes disciplines. També és important reforçar la cultura, la igualtat i les polítiques inclusives.
Personalment, també vull revaloritzar i visibilitzar millor les humanitats. Amb la representant de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, acabem d’estar en la conferència de deganats de facultats d’arts i humanitats. En aquesta trobada s’ha creat una comissió gestora dels estatuts de l’associació per tal de potenciar la investigació en aquest àmbit.

El desig sembla lògic quan s’explica la formació d’Amparo Ricós, llicenciada i doctora en Filologia Hispànica, així com llicenciada en Filologia Anglogermànica i Filologia Portuguesa.

–Tenen novetats en els graus?
–Una vegada aprovats els reacredita dels huit graus i sis màsters, ara és el moment d’afrontar el repte de les dobles titulacions. De moment, en les filologies tenim l’estructura de Major i Minor; és a dir, un estudiant pot entrar en Estudis Hispànics, fer la majoria de crèdits en Hispàniques, i un Minor en un altre idioma. Per exemple, donar la major part de la docència en espanyol i un mínim en alemany. En realitat, és com una doble titulació perquè acaben amb coneixements en les dues llengües.
Les dobles titulacions podrien fer-se en l’àmbit intern o internacionalitzar-les, com ja es va fer amb el Màster de Traducció. Estem parlant per a internacionalitzar un altre dels màsters amb les universitats de Torí i de la Sorbona.
El pròxim curs, a més a més, començarà el nou màster del Departament de Periodisme sota el títol Nous periodismes, comunicació política i societat del coneixement. Ara mateix acabem d’entregar les al·legacions a l’informe de l’Aneca, qüestions mínimes. És l’únic nou, la resta continua. Cadascun dels graus té el seu màster: Estudis Anglesos, Estudis Hispànics, Traducció, Continguts i Formats Audiovisuals, Assessorament Lingüístic i Investigació en Llengües i Literatures.

–La internacionalització és un tret paradigmàtic d’aquesta facultat.
–Cada curs tenim entre set-cents i huit-cents Erasmus i el propòsit és continuar consolidant l’Oficina de Relacions Exteriors i Participació (Oreip), creada el 2013 durant els mandats anteriors per l’actual vicedegana d’Internacionalització i Innovació, Ana R. Calero. Allí orientem els alumnes que arriben de fora, fomentem els intercanvis lingüisticoculturals i promovem la internacionalització tant fora com a casa.

–Quins són els reptes en docència?
–Volem unir la docència clàssica amb la innovació. De fet, la setmana que ve analitzarem en diverses jornades la innovació en els nostres graus i l’ús de les humanitats digitals. Pel que fa a l’ordenació de la docència, apostem per desdoblar en grups més menuts els conjunts d’estudiants més nombrosos per aula, ja que metodològicament és millor. Aquesta redistribució suposa una major contractació, per tant, hem de fer un estudi sobre el que es podrà costejar.

–Què li demanen els estudiants? Com li fan arribar les seues peticions?
–Tenim molt bona relació amb l’AdR. Fins ara els estudiants havien parlat més amb Carles [Padilla] i jo, com a vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Qualitat, he treballat amb ells en la comissió d’horari i exàmens, on ens transmeten suggeriments. L’últim que ens han demanat és que entre primera i segona convocatòria es deixe més marge de temps. A més, comptem amb ells en l’organització de les activitats culturals i d’internacionalització. Formen part de totes les comissions.

–I el PAS?
–El 2 de maig es faran efectius els canvis de promoció interna que s’han portat endavant recentment. Serà un canvi enorme que anem a organitzar. Per la nostra part, volem mantindre tots els tècnics d’audiovisuals, donar-los estabilitat, especialment en una facultat que porta el nom de comunicació.

–Com descriuria aquesta casa? Avantatges i desavantatges.
–És una facultat que té moltes titulacions i, per tant, estudiants. A més, són graus de dues branques diferents: Ciències Socials i Humanitats. No obstant, la cosa bona és que hem creat un esperit de facultat, tots formem part d’ella, més enllà del punt de vista personal, des del punt de vista professional tots treballem en equip, i això és el que fa que la gestió siga molt més fàcil.
Un altre aspecte positiu és que, des d’una perspectiva cultural, d’internacionalització i de comunicació, és una facultat que es mou molt, atrau referents que vénen a les nostres sales. I això es comprova en veure l’agenda, on hi ha mil activitats alhora. Aquesta activitat dinàmica és deguda al treball que fan conjuntament l’equip deganal i els departaments.

Quan mira enrere, s’enorgulleix d’haver aconseguit com a vicedegana que “la comissió de centre, en la qual estan representats tots els departaments per tal de gestionar la facultat, treballe consensuadament”. També està satisfeta amb la “racionalització dels horaris”: “Quan vaig arribar convivien llicenciatures i graus, els estudiants tenien jornades molt llargues. Hem intentat que en la majoria de graus, excepte en Periodisme i Comunicació, els horaris siguen intensius, de matí o de vesprada, i si poden tindre un dia lliure, millor, ja que tindran temps per a estudiar, fer treballs en equip i assistir a activitats culturals. No per a eixir per la nit!”, remarca amb el dit. Per aconseguir-ho, compta amb l’ajuda del PAS del centre i dels membres de l’equip Sergio Maruenda i Rafael Roca.

–Quines activitats culturals volen programar anualment?
–D’això s’ha encarregat Begonya Pozo. Entre altres, a través del programa Autores i autors a l’aula, volem atraure referències, no perquè vinguen a donar una xarrada, sinó perquè la seua assistència s’incorpore al temari per a realitzar activitats amb els alumnes dins de l’aula. Aquesta iniciativa ens agradaria dur-la endavant amb la Generalitat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL). També volem programar exposicions de fotografia, pintura, collages, i mantindre els cicles i tallers consolidats de música, poesia, pensament, cinema i cultura popular.

–Com tenen les instal·lacions?
–Fa quatre anys acabàrem la reforma de l’edifici i la creació de noves aules. Fa falta canviar el mobiliari antic. També necessitem més aules d’informàtica per a les filologies, ja que tot i que Llengües Modernes o Traducció són dos graus, en realitat són sis. També hauríem de millorar la part d’audiovisuals, però acabe d’aterrar en aquesta part de la gestió.
Ah! I per favor, que ens lleven la gelosia de ferro que cobreix la part de darrere de l’edifici. En tot el dia no entra ni un raig de sol! I el que volem és aprofitar la llum solar.