No eren encara les nou i mitja de la nit i el públic ja esperava, impacient però ordenat en una rigorosa cua, a les portes del carrer Universitat. De gom a gom (fins a on permet la restricció d’aforament) lluïa el claustre de l’edifici històric de la Universitat de València minuts abans de començar. Aplaudiments, ensemble de vent metall i percussió preparat, i la jove directora valenciana Beatriz Fernández Aucejo saluda a l’auditori.

Arrancava així el cinqué concert de Serenates i el quart dels espectacles organitzats dins de la programació especial pel 25é aniversari de la formació universitària. Música triomfal, commemorativa, victoriosa…, per a celebrar unes esplèndides noces de plata. Fernández Aucejo va triar un dels principals compositors del barroc, G.F. Händel, per a obrir amb els Reials focs d’artifici que va escriure l’autor anglés el 1749 com a encàrrec del rei Jordi II. Una peça per a festejar la signatura del tractat entre Anglaterra, França i Holanda que portava la pau a Europa després dels conflictes per la guerra de Successió a Espanya.

A aquesta composició, li acompanyà en la seua estrena un espectacle de focs d’artifici que seguirien les melodies i els ritmes brillants, mai escoltats fins a aquell moment, escrits per a orquestra. “En forma de suite, hem interpretat l’arranjament d’Elgar Howarth per a grup de metalls i percussió, que prioritza el so de batalla i l’estil de fanfàrria de l’època barroca”, apuntava Beatriz Fernández. “Una obra d’especial celebració per a aquest concert commemoratiu que tinguérem ocasió d’interpretar amb el suport del Cor de la Generalitat Valenciana a l’auditori del Palau de les Arts el passat dia 13”, va afegir.

Seguidament, un ensemble de fusta conegut a l’època clàssica com a Harmoniemusik, se centrà en la música del geni salzburgués W.A. Mozart, amb la interpretació de les obertures de les seues òperes dapontianes: Don Giovanni, Così fan tutte i Le nozze di Figaro.

L’última part, amb orquestra completa per primera vegada a la Universitat des que començà la pandèmia, va ser la més extensa. Dedicada íntegrament al màxim exponent del romanticisme italià, Giuseppe Verdi, va servir per a posar en valor “l’intèrpret valencià”, un dels principals compromisos del festival. En aquest sentit, la directora titular de l’OFUV va recordar que “en aquest concert ens hem vinculat amb l’estudiantat de Superior i Màster del Conservatori Superior de València, amb qui hem enfrontat el repte de recobrar vida a un dels compositors d’òpera més importants de tots els temps”.

Així, de sobte, el claustre de La Nau va esdevindre l’escenari de les òperes Giovanna D’Arco, Rigoletto, Don Carlo, Un ballo in maschera i La Traviata (reservada per a oferir un final apoteòsic), amb la rotunda interpretació de fragments a càrrec de Carmen Arrieta (soprano), Caio Durán (tenor), Pedro Luis Garcinuño (baríton), Rafael Quirant (sopranista) i Laura Cruz (soprano), respectivament, els quals van posar fermall d’or al concert d’aniversari arrabassant enèrgics aplaudiments a un públic discret però entregat.

Els components de la Filharmònica universitària i l’alumnat de cant del Conservatori (CSM) Joaquín Rodrigo de València trobaren entre aquest públic el màxim suport de les seues institucions acadèmiques amb la presència de la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, que va presidir la fila zero acompanyada per la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Marga Landete, i d’altres autoritats com ara la vicerectora de Cultura i Esport, Ester Alba, i la directora del Servei de Cultura Universitària, Adela Cortijo.

Se sumaren a la nit de l’OFUV el director de l’Aula de Música de la UV, Vicente Galbis; la directora de l’Escola Coral La Nau de la UV, Mònica Perales; el gerent de la Fundació General UV, Cristóbal Suria; i professorat del Departament de Cant del CSM encapçalat per la seua directora, Dolores Tomás.

Al llarg de més de tres dècades, el festival Serenates ha tingut un èxit rotund i cada vegada més col·laboracions. En aquesta edició, hi participen l’Ajuntament de València, el Palau de la Música de València, la Diputació de València, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Bancaixa, l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) de València i el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.

Beatriz Fernández Aucejo, natural de Paiporta (València), és diplomada en Magisteri Musical, llicenciada en Clarinet, titulada en Piano, llicenciada en Direcció d’Orquestra de Vents al Regne Unit i llicenciada en Direcció d’Orquestra a Múrcia. Va ampliar els seus estudis de Direcció d’Orquestra a Salzburg i Siena sota les instruccions de mestres com ara Peter Gülke, Rodolfo Saglimbeni o Michael Tabachnick. Ha sigut subdirectora de la Banda Municipal de Barcelona i directora convidada en diferents orquestres nacionals i internacionals. Ha estat guardonada en diverses ocasions (és Premi Isabel Ferrer de la GVA) i, actualment, és directora de la Lira Castellonesa de Castelló i titular de l’OFUV des del 2018, convertint-se en la primera dona en posar-se enfront d’una orquestra universitària espanyola.