L'actual pandèmia de coronavirus està assotant a pràcticament tota la població mundial, sent la pèrdua de vides humanes el fenomen més dramàtic. No obstant això, com destaca la catedràtica d'Anàlisi Econòmica Matilde Mas, la situació econòmica actual i, sobretot, futura, és molt preocupant. 

En l'article a la xarxa de mitjans de comunicació 'The Conversation', Mas comença analitzant l'origen de la pandèmia i les mesures de confinament de la població que es van prendre per a frenar la seua expansió primer a la ciutat de Wuhan, i posteriorment a la província d'Hubei.

El confinament va afectar nombroses empreses occidentals en veure aquestes com es tallava la importació de béns intermedis i finals en tancar-se la producció de les empreses xineses, especialment de les manufactureres. ‘La caiguda de la producció, juntament amb la por i les restriccions a la mobilitat per a frenar el contagi, van provocar una forta caiguda en la demanda mundial. La Xina té en l'actualitat un paper molt rellevant en la producció, comerç, turisme, mercat de matèries primeres i indústries de béns de luxe. Actualment, representa una tercera part de la demanda agregada mundial, i el seu PIB, el 16% del PIB mundial’, destaca Matilde Mas.

Segons continua analitzant l'article, la situació es va agreujar amb la fortíssima caiguda de la bossa, amb pujades de l'aversió al risc resultat del pànic a causa de la incertesa, afectant els mercats financers i fent-los més vulnerables. 

No obstant això, segons apunta Mas, el pitjor escenari va arribar amb l'aparició dels primers infectats a Itàlia, un dels motors econòmics de la Unió Europea. El salt a la resta dels països va ser ràpid: primer Espanya seguit de França, Alemanya, Regne Unit i els Estats Units i, en l'actualitat, tots els països estan amenaçats.

D'altra banda, per primera vegada semblava haver-hi acord en tres fronts: és un fenomen transitori, però de duració desconeguda; el tancament de l'activitat econòmica imposa uns costos econòmics difícils de calcular, però que s'anticipen enormes; i la necessitat de reforçar el sistema sanitari alhora que evitar el tancament d'empreses solvents i els conseqüents acomiadaments de treballadors. 

Aquest últim objectiu se sintetitzava en dues idees: proporcionar tota la liquiditat que fera falta a les empreses, i un matalàs de seguretat als treballadors, incloent rebaixes fiscals i oferint moratòries en el pagament d'impostos.

Totes aquestes mesures, destaca la catedràtica d'Anàlisi Econòmica, costen molts diners i, a més, es necessita els diners ja. ‘No és possible posposar la despesa sanitària, ni tampoc ho és deixar als treballadors i empreses en la cuneta per un succés sobrevingut’, puntualitza Mas. 

Hi ha un acord bastant general en què, perquè aquestes mesures siguen efectives, han de ser molt generoses, perquè només així són capaces d'infondre confiança als agents i frenar el pànic. I si aquest mecanisme opera, és molt probable que al final faça falta molt menys diners, no sols el promés sinó també del que es veurien forçats a gastar amb mesures menys ambicioses, matisa l'article.

Per a il·lustrar això últim, Mas posa com a exemple Estats Units i la seua ràpida i generosa resposta en la crisi de 2007, així com la seua rapidíssima recuperació posterior. Però per a això fa falta que la resposta siga creïble i evitar la desconfiança dels mercats davant la possibilitat de no retornar els deutes. 

L'emissió d'eurobons
En aquest escenari és quan entren els organismes comunitaris. Però segons assenyala Matilde Mas, ‘la resposta de la Comissió no va poder ser més decebedora: salve's qui puga, alleugeriré les restriccions a les ajudes d'estat i miraré per a un altre costat en la restricció de dèficit i deute’. El BCE, malgrat els titubejos inicials, ha secundat amb 750 000 milions d'euros la liquiditat del sistema.

No obstant això, l'article afirma que aquestes mesures no són suficients. És urgent prendre mesures fiscals i la que té més aparença de prosperar és l'emissió d'eurobons, que no són més que deute (com el deute públic d'Espanya), però de la qual tots els països de l'euro serien responsables (i no sols els ciutadans espanyols).

Matilde Mas tanca el seu article amb un presagi demolidor: ‘no hem estat mai tan prop d'emetre, per primera vegada, deute en nom de tots els països de l'euro. No és encara la molt necessària unió fiscal, però és un pas important en aqueixa direcció. Si no es fa ara, dubte molt que la Unió Europea sobrevisca a la pandèmia.