El professor de la Universitat de València Vicente Pla, comissari de ‘Distopia’, descriu aquesta exposició com “una col·lecció de records inventats que persisteixen en l’imaginari col·lectiu com a instantànies d’una modernitat que mai va culminar”. En aquest sentit, explica que Cuéllar “s’ha submergit en el sentit contradictori d’una utopia considerada com un futur que mai no tindrà lloc de la forma en què es va dissenyar i que quan ha estat més prop de veure’s realitzada, ha funcionat defectuosament, incompleta i desarreglada fins als límits del sinistre”.

Entre les obres predomina la tècnica del dibuix, eix central de la producció més recent de l’artista, juntament amb algunes de les seues últimes pintures. El dibuix és per a Juan Cuéllar un punt d’arribada en el procés de cerca d’un material apte per a registrar les escenes d’un passat tan possible com irreal, tan tangible com evanescent. En aquestes composicions hipercalculades la visió esclaridora és contínuament negada, qualsevol evolució queda detinguda, sense escapatòria del període de la modernitat clàssica del segle XX, temps congelat i delimitat per unes faltes de sentit i per unes contradiccions que mai no seran solucionades.

Cuéllar explica que el detonant d’aquesta exposició, que no és una antològica de la seua producció, va ser la precarietat laboral que afecta especialment el panorama artístic. A partir d’aquesta confluència d’una experiència personal i el contacte amb la realitat, l’artista va començar a crear “escenaris distòpics” del moment present.

Però a més ‘distopia’ també es converteix en ‘discopia’, un neologisme sorgit de la unió de distopia i escopo (objecte o blanc a què algú mira i atén, d’acord amb la RAE). D’aquesta manera, les seues obres s’erigeixen com a blanc d’informació visual, o visions incompletes, que envaeixen discretament les escenes poblades d’hàbits estandarditzats en l’àmbit domèstic o als espais públics, de somnis induïts, d’objectes familiars naturalitzats i de naturalesa cosificada. El virtuosisme descriptiu de l’artista valencià i el seu estil característic, consistent a ometre elements essencials per completar la informació, nodreixen el potent concepte que sustenta distopia: la derrota inapel·lable i definitiva de la representació òptica de la realitat com a font de certesa enfront de l’etern bucle psíquic postmodern del desig i la decepció.

Juan Cuéllar Costa (València, 1967) va estudiar Belles Arts a la Facultat de Sant Carles (UPV) entre 1987 i 1992. Ha estat beneficiari d’importants beques en l’àmbit de l’art i ha realitzat un total de vint-i-dues exposicions individuals fins avui, passant per Madrid, Venècia, Chicago, Vigo i València, entre altres ciutats. La seua obra es troba present en col·leccions d’institucions com la Fundació Banc Sabadell, IVAM, l’Ajuntament de València, Col·lecció DKV, Fundació Coca-cola, Artium, Museo Municipal de Madrid o el Parlament de La Rioja.