Les obres han estat adquirides per la Fundació General de la Universitat de València i pròximament s’incorporaran a la col·lecció Martínez Guerricabeitia, la més important del gènere gestionada per una universitat pública –està formada per més de 500 peces–. De fet, la Biennal és el principal mecanisme pel qual es regeix l’adquisició d’obres amb la finalitat d’incrementar el valuós patrimoni artístic de contingut polític i social de la col·lecció d’art contemporani de la Universitat de València.  

Han integrat la comissió d’expertes i experts el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el gerent de la Fundació General de la Universitat, Cristóbal Suria; el director de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i comissari de la Biennal, José Pedro Martínez; els artistes Francisco Sebastián Nicolau i Chema López, el professor José Martín Martínez i Carlos Mataix, de Heineken España S.A., tots quatre exmembres de l’antic Patronat Martínez Guerricabeitia; l’artista valenciana Mavi Escamilla, coguanyadora de la 12a Biennal; la directora cultural del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat, Ana Bonmatí; la dissenyadora Lupe Martínez; les comissàries Alba Braza i Nuria Enguita; i la presidenta de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), Ángela Montesinos.

A juí d’aquesta comissió, les obres de Diego del Pozo i d’Estefanía Martín Sáenz “són les que més s’han adaptat a l’esperit de la Col·lecció”, així com al lema de la 13a Biennal, amb el títol ‘Supersticions i manipulacions’, el qual ha donat resposta, d’una banda, a l’ordinal que encapçala aquesta convocatòria i, d’una altra, a un tema de crítica social i cultural que té el seu origen en les albors de la civilització, la superstició (especialment, aquella induïda per les religions), que transcendeix a l’actualitat transformada en manipulació per a inquietar i sotmetre el pensament crític per part del poder. 

Així mateix, el conjunt d’expertes i experts ha coincidit en destacar la qualitat artística de la parella d’autors, joves però amb un nodrit currículum que promet una futura trajectòria de llarg recorregut.

L’obra del val·lisoletà Diego del Pozo, presentada per la Galeria Adora Calvo, de Salamanca, es compon de tres seqüències de fotografies i dibuixos de 37 x 120 centímetres cadascuna. Aquesta peça s’emmarca dins d’un treball més ampli que l’artista dedica a les economies afectives, és a dir, a “totes aquelles polítiques públiques o privades encaminades a produir o intensificar una determinada emoció, ja siga odi, amor, por o esperança… en relació a un mateix, els membres de la mateixa comunitat o altres pertanyents a una altra comunitat”, explica l’artista.

‘Deconstruyendo el odio’ s’inspira en un fet ocorregut en el torneig de tennis Roland Garros del 2013: el boicot de la final per part d’un home pertanyent al moviment homòfob que es generà a França amb l’aprovació de la llei de matrimoni homosexual. Portava una màscara blanca i es llançà a la pista amb una bengala durant la retransmissió mundial del partit. Segons assenyala Del Pozo, la seua composició “desplega un narrativa crítica i poètica per a posar en evidència alguns mecanismes invisibles de l’odi que hi hauria darrere d’aquest esdeveniment”. A partir d’una seqüència d’imatges preses des de diversos punts de vista, el tríptic mostra tres situacions, indica l’artista, “en què s’estableixen connexions amb els mites de la construcció de la masculinitat i els imaginaris que posen en qüestió els aspectes autoritaris, violents i excloents que perpetuen determinats models de masculinitat”.

Per la seua banda, Estefanía Martín Sáenz, natural de Bilbao, presentada pel crític madrileny Óscar Alonso Molina, ha optat per una tècnica mixta sobre tela estampada de 160 x 220 centímetres. “Es tracta del relat fabulat d’inquietants i fins i tot terribles escenes literàries de reminiscència gòtica”, diu Alonso Molina quan es refereix al treball artístic de la bilbaïna. 

La peça ‘Los cuervos que adoraban a la mujer’, obra produïda per a concursar en aquesta Biennal, és, segons afirma el crític, “el resultat de l’interés de l’artista pel món de l’antropologia i l’etnografia, des d’on accedeix a la iconografia, els ritus i els costums ancestrals lligats al pensament simbòlic i la màgia que impregnen el seu projecte artístic, i que en el seu cas es concentra de manera quasi exclusiva en el paper femení dins d’aquests àmbits”. En el quadre apareixen els corbs tenyits de groc, uns altres de negre, a penes sí es veuen però sempre estan allà, “alimentant supersticions i manipulant paisatges”.

L’adquisició de les obres s’ha fet oficial amb la recepció dels artistes al Centre Cultural La Nau, l’edifici històric de la Universitat de València, seu d’aquesta tretzena edició de la Biennal. Aquests han estat acompanyats pel vicerector Antonio Ariño; José Pedro Martínez; Cristóbal Suria; Carlos Mataix, en representació de Heineken España S.A.; i Antonio Valldecabres, director territorial a la Comunitat Valenciana de Banco Santander.

El comité de selecció de la Biennal
La Biennal Martínez Guerricabeitia, que acaba de complir 26 anys, és possible gràcies al criteri del comité de selecció que formen experts i galeries, el qual garanteix la qualitat artística de les obres presentades i, per tant, de l’adquisició que incrementarà la col·lecció de la Universitat de València.

El comité d’enguany ha estat integrat pels crítics Óscar Alonso Molina (Madrid), Iván de la Torre (Sevilla), Mariano Navarro (Madrid), Chus Tudelilla (Saragossa) i Alicia Ventura (València); i les galeries Alarcón Criado (Sevilla), Ángeles Baños (Badajoz), Adora Calvo (Salamanca), Set Espai d’Art (València) i Juan Silió (Santander).

Els 20 artistes que han exposat han treballat sobre les diverses facetes de la superstició i la manipulació, optant per una àmplia gamma de tècniques.