Els artistes prehistòrics de la cova del Parpalló van utilitzar pigments naturals d’hematites i goethita

  • 14 d’octubre de 2016
 
Cova del Parpalló

L’anàlisi dels pigments rojos i grocs de les plaquetes de la cova del Parpalló (Gandia) demostra que van ser obtinguts d’òxids de ferro naturals com l’hematites i la goethita. Aquests compostos apareixen en combinació amb carbonats de calci, argiles i quars, la presència dels quals és comuna a les terres roges i grogues. L’estudi, publicat en la revista científica Plos One, i elaborat per investigadors de la Universitat de València mitjançant tècniques no destructives, constitueix la primera caracterització d’aquests pigments en un dels jaciments paleolítics més importants de la península Ibèrica.

Els científics valencians han analitzat les plaquetes de la cova (pedres calcàries de superfície plana i diversos gruixos), que mostren en la seua superfície representacions zoomòrfiques, ramiformes i geomètriques executades amb pigments rojos i grocs. La cova del Parpalló abasta una cronologia entre fa 23.500 i 14.000 anys i el seu material arqueològic està format per gravats i pintures realitzats en més de 5.000 plaquetes de pedra calcària que mostren l’expressió cultural de les poblacions caçadores i recol·lectores del paleolític superior de la franja mediterrània peninsular.

Clodoaldo Roldán, investigador de l’ICMUV, destaca que els motius figuratius van ser realitzats amb pigments naturals basats en òxids de ferro rojos (hematites), grocs (goethita) i altres òxids de ferro inespecífics procedents de l’entorn geogràfic de la cova del Parpalló.

Les anàlisis s’han desenvolupat mitjançant fluorescència de raigs-X dispersiva en energia (EDXRF) i mitjançant espectrofotometria a la regió visible, i s’han realitzat in situ al Museu de Prehistòria de València, on es troben les peces. Completen un altre estudi efectuat fa tres anys que ja es va centrar en els pigments negres a les plaquetes de la mateixa cova.

L’estudi també té com a objectiu analitzar l’evolució del color dels pigments i comprovar si aquests es degraden i en quina mesura. L’espectrofotòmetre (també anomenat colorímetre) és l’eina que detalla quins tons s’han fet servir en les plaquetes de la cova del Parpalló. Aquestes coordenades cromàtiques, analitzades al cap del temps, permetran conèixer si els dibuixos perden intensitat o lluminositat i en quina mesura. Actualment les plaquetes del jaciment arqueològic es troben al Museu de Prehistòria de València, a caixes d’emmagatzematge o a vitrines d’exposició. “Si al cap d’un període de temps no hi ha variació de les coordenades cromàtiques és que no hi ha degradació del color”, completa Clodoaldo Roldán.

Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i membre de l’equip investigador, ha destacat que els resultats obtinguts “confirmen que en aquest jaciment es van utilitzar les mateixes tècniques i colorants que s’han assenyalat fins ara en les anàlisis de figures parietals pintades de la mateixa cronologia. Aquesta coincidència resulta molt interessant, ja que constitueix un argument a favor de la similitud dels procediments emprats durant el paleolític en l’art moble i en l’art parietal”.

Recerca
El treball s’ha estructurat en tres fases: l’adquisició de dades experimentals, que es va realitzar al Museu de Prehistòria de València, l’anàlisi de les dades experimentals i l’elaboració de conclusions referides als pigments rojos i grocs que es va desenvolupar al ICMUV i al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

Per analitzar els pigments, elaborats amb una paleta de colors bàsica (roig i groc), es van usar tècniques no destructives portàtils. L’espectrometria EDXRF es va utilitzar per identificar la composició elemental dels pigments; i l’espectrofotometria, amb la finalitat de registrar les coordenades cromàtiques, les corbes de reflectància espectral dels pigments i estudiar i avaluar l’evolució temporal del color. Addicionalment, micromostres despreses de les plaquetes es van analitzar mitjançant espectroscòpia d’infrarojos.

La investigació és fruit d’una col·laboració multidisciplinària de l’ICMUV i del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i es desenvolupa en el marc d’un projecte centrat en el paleolític mitjà i superior del Mediterrani espanyol, els objectius del qual són, entre altres, la caracterització de les matèries primeres i els seus sistemes de gestió, la definició de les cadenes operatives lítiques i òssies i la caracterització de les matèries colorants. El projecte té el suport del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del programa Prometeu de la Generalitat Valenciana.

Article: 
Roldán García C, Villaverde Bonilla V, Ródenas Marín I, Murcia Mascarós S (2016) A Unique Collection of Palaeolithic Painted Portable Art: Characterization of Red and Yellow Pigments from the Parpalló Cave (Spain). PLoS ONE 11(10): e0163565. doi:10.1371/journal.pone.0163565 
 

Data d'actualització: 14 de octubre de 2016 12:57.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies