Cicle ‘Sitges: 50 anys de terror’

A la fi dels anys 60, en l’època de l’aperturisme del franquisme tardà i de l’auge de l’Espanya com a destinació de vacances per als europeus amb diners, la localitat de Sitges va organitzar la Setmana de Cinema, Foto i Audiovisió que tenia l’objectiu principal de servir de reclam turístic d’aquesta ciutat de la costa de Barcelona. Aquest esdeveniment seria el germen del que l’any següent, 1968, seria la primera edició de l’ara mundialment reconegut Festival de Sitges, que des de llavors, fa mig segle, s’ha celebrat ininterrompudament. Concebut en principi com una mostra del millor cinema fantàstic i de terror, en els últims anys Sitges s’ha obert a altres gèneres i ha configurat així una aposta més atractiva que pot satisfer tot tipus de públic.

El cicle comença hui dimarts 3 d’octubre amb la projecció de ‘El baile de los vampiros’ (Roman Polanski, 1967), pel·lícula que va estar present en la primera edició del Festival de Sitges, en 1968, i que és una curiosa incursió de Polanski en el gènere fantàstic. La sessió següent serà el dimarts 17 d’octubre, amb la pel·lícula ‘Donnie Darko’ (Richard Kelly, 2001), film de culte d’un director maleït com és Richard Kelly, que parla del difícil pas de l’adolescència a la maduresa i de la paranoia i l’alienació de la joventut contemporània. La programació seguirà el dimarts 24 d’octubre amb ‘El arca rusa’ (Aleksandr Sokurov, 2002), pel·lícula que va ser rebuda amb gran interés a Sitges malgrat no ser de gènere fantàstic. És més aviat un repàs molt personal de la història de Rússia des del segle XVIII, que destaca per la seua perícia tècnica ja que està articulada en un sol pla seqüència. Finalment, el dimarts 31 d’octubre es tancarà la programació amb ‘Drácula de Bram Stoker’ (Francis Ford Coppola, 1992), visió tan romàntica com terrorífica d’un dels més grans directors de la història sobre el personatge de Dràcula, que es recuperarà en l’edició d’aquest any i que a més és l’element principal del cartell que celebra els cinquanta anys del Festival de Sitges.

Cicle ‘Ultimàtum al planeta’

El 24 d’octubre serà el dia internacional contra el canvi climàtic, una oportunitat per a insistir en la necessitat de conscienciar la població mundial sobre el problema de l’escalfament global.

El cicle del Palau de Cerveró començarà el dijous 5 d’octubre amb ‘Una verdad incómoda’  (Davis Guggenheim, 2006), documental que té de protagonista l’ex vicepresident nord-americà Al Gore, que fa més d’una dècada ja advertia dels riscos i les conseqüències de l’escalfament global, especialment de l’amenaça contra l’equilibri ecològic i de la desaparició de molts i importants ecosistemes. La sessió següent serà el dijous 19 d’octubre, amb ‘Rompenieves’ (Bong Joon-ho, 2013), pel·lícula que utilitza els clixés del thriller i el cinema d’acció postapocalíptic per a fer una lectura en clau de lluita de classes del que seria un món sumit en una permanent capa de neu i gel. El cicle acabarà el dijous 26 d’octubre amb ‘El día de mañana’ (Roland Emmerich, 2004), un altre film que se serveix del gènere del cinema de catàstrofes per a fer un advertiment exagerat i científicament poc fonamentat, però que també serveix de toc d’atenció sobre les devastadores conseqüències del canvi climàtic.