A l’acte també han estat presents el vicerector de Cultura i Esports, Antonio Ariño, la directora del Servei de Biblioteques, Victoria García, la directora de la Biblioteca Històrica de la Universitat, Mª Jesús García Mateu, i els comissaris de l’exposició Josep Lluís Marín i Javier Mozas, membres de l’Associació d'Estudis Fallers.

El regidor Pere Fuset ha afirmat que ‘malgrat durant un temps s’ha tingut la sensació de que la Universitat i les Falles vivien d’esquenes, res més fora de la realitat, ja que sempre ha existit una vinculació entre les dos’. ‘Sé del compromís de la Universitat amb les Falles i la cultura valenciana, i per això seria desitjable la creació d’una càtedra destinada a les Falles’, ha destacat Fuset.

A les seues paraules, la rectora Mª Vicenta Mestre, qui ha recollit el desig del regidor d’una càtedra per a l’estudi de les Falles, ha recordat que ‘la Universitat de València es va crear a la ciutat de València, i per tant naix ja bolcada en donar servei a la societat valenciana, el que implica un vincle inexorable amb la cultura i per tant amb les Falles’.

La Biblioteca Històrica de la Universitat de València custodia una de les més completes col·leccions de literatura fallera de l’últim terç del segle XIX, que, paradoxalment, és de les menys conegudes. Es tracta d’un fons bibliogràfic integrat per més de dos-cents llibrets de falla, quasi la meitat dels quals són els únics exemplars que es conserven.

Aquesta col·lecció presenta un interès especial, perquè ens aproxima a una etapa en què les Falles comencen a ocupar un lloc destacat en el calendari festiu del Cap i Casal, en un moment de tensió entre la festa popular i els intents de control per part de les autoritats. És el moment també en què els llibrets de falla es consoliden com un producte editorial singular, en un diàleg fructífer amb altres manifestacions coetànies de la literatura satírica.

En la mostra es pot observar el llibret més antic que es coneix, de 1855, escrit per Josep Bernat i Baldoví, corresponent a la falla de la plaça de l’Almodí, així com diversos exemplars únics coneguts.

Al llarg del recorregut proposat, es pot apreciar com ha anat evolucionant el llibret amb l’aparició de diversos formats, la inclusió de nous continguts o la identificació dels seus autors.

En les dues dècades del segle XIX alguns llibrets adoptaven la forma de revista, amb les explicacions falleres editades per les comissions. És el cas de L’Araña Negra, La Pulga o Chaucha: periòdic buñolero.

També es mostren llibrets curiosos que detallen com es confeccionaven els ninots (Falla del carrer Carabasses, 1880), que reprodueixen l’esbós de la falla a la coberta (Falla Trós-Alt, 1880) o que inclouen el programa de festejos (Falla del carrer dels Drets, 1887).

S’exposen també alguns testimonis de l’acció exercida per la censura per part de les autoritats, com el llibret La creu del matrimoni (1866), escrit per Blai Bellver o el de Maximilià Thous (1904) que criticava la xarxa d’aigua potable.

L’exposició ‘Cinc cèntims valia el llibret!’ exhibeix una selecció d’aquests llibrets, que es completa amb altres documents relatius a les Falles i altres festes de la ciutat procedents de les biblioteques de la Universitat de València, en un conjunt que ens permet fer un recorregut per les Falles d’aquesta època a través de les seues diverses expressions literàries.

Després de presentar les primeres referències sobre el món de les Falles aparegudes en la premsa (Diari de València, Semanario Pintoresco Español, El Cid), l’ultima part de l’exposició prese una selecció de llibrets de gran valor patrimonial i que pertanyen a diferents falles (Plaça del Ferrocarril, Carrer de Sant Vicent, Pl. Doctor Collado, Sogueros, Russafa, El Pilar, Arrancapins).

A més, aquesta mostra serveix per a reivindicar el paper dels arxius i les biblioteques públics en la conservació i la difusió de tots aquells elements patrimonials que contribueixen a fixar la memòria de les Falles, una festa d’abast universal.