Organitzada per la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, inscrita dins de la Fundació General de la Universitat, la Biennal exhibirà una vintena d’obres de 20 artistes procedents de tot l’Estat espanyol, entre les quals hi haurà una o diverses guanyadores que enriquiran la col·lecció d’art contemporani de la Universitat de València. L’exposició es completarà, a més, amb la projecció del cicle de cinema ‘Naufragis. Imatges per a la reflexió’, a càrrec de La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, que tindrà lloc a la Sala Berlanga, a l’edifici Rialto (Plaça Ajuntament 17), el pròxim mes de febrer.

En la 14a Biennal Martínez Guerricabeitia, comissariada per José Pedro Martínez, director d’activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, cada artista aborda des de la seua perspectiva i enfocament personal la idea dels naufragis d’ideologies, projectes materials i immaterials, iniciatives polítiques, econòmiques i socials, a diferents escales geogràfiques i humanes, optant per una àmplia varietat de tècniques i suports per a plasmar la seua particular visió.

L’exposició ha estat presentada aquest dimarts en roda de premsa al Museu de la Ciutat, en la qual han intervingut la directora del Museu, María Barceló; el vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València, Antonio Ariño; el cap de Programació de La Filmoteca, José Antonio Hurtado, a qui ha acompanyat el director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, José Luis Moreno; i el comissari, José Pedro Martínez.

María Barceló ha destacat la funció del museu que dirigeix com a “lloc de trobada de l’art i la cultura valenciana, obert a noves activitats i tendències”, com és el cas de la Biennal Martínez Guerricabeitia, la qual ha qualificat com a “una de les plataformes artístiques més interessants i innovadores de la Comunitat Valenciana”.

En aquest sentit, el vicerector Antonio Ariño ha subratllat la data en què es produeix la 14a Biennal, el 30é aniversari de la fundació del Patronat Martínez Guerricabeitia –ara Col·lecció Martínez Guerricabeitia–, i ha recordat l’intens volum d’activitats culturals organitzades durant aquests anys també a la sala d’exposicions temporals que la Col·lecció té dedicada al Centre Cultural La Nau. Així mateix, ha agraït la “generositat” de Jesús Martínez Guerricabeitia i la seua dona, Carmen García Marchante, “pel seu mecenatge, un fenomen excepcional en la societat espanyola” i a través del qual és possible la difusió cultural de “l’art fet amb compromís social”, aquell que va comprar l’empresari i mecenes valencià i que va donar a la Universitat de València.

Per la seua banda, José Antonio Hurtado ha presentat el cicle de cinema que es projectarà en febrer a La Filmoteca i que completa la reflexió d’aquesta Biennal sobre els naufragis polítics, econòmics, socials i culturals de projectes, abocats al fracàs o la frustració. El cicle el formaran cinc pel·lícules, algunes d’elles directament vinculades a algunes de les obres que es mostren en l’exposició com ara ‘Los últimos días del Edén’ (John McTiernan, EUA, 1992) en consonància amb el quadre ‘Salvad el Amazonas’ de Sandra Paula Fernández; o dos documentals sobre els CIES, un curt valencià, ‘Makuni’, d’Emilio Martí, i el llargmetratge ‘Crónica de una muerte cualquiera’, basat en un fet real: la mort d’un home guineà en un CIE.

Un calidoscopi de l’art contemporani espanyol
La Biennal Martínez Guerricabeitia es configura com a un calidoscopi a través del qual es pot visibilitzar la tendència artística actual a tot el territori espanyol. A més, respon a l’esperit i la funció de mecenatge que caracteritza la gestió de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, encarregada de vetlar per la col·lecció d’art contemporani de la Universitat de València a través de la conservació, adquisició, difusió i divulgació de les obres que custodia.

La Col·lecció Martínez Guerricabeia té el seu origen en el Patronat del mateix nom que es va fundar l’any 1989 per iniciativa de la família de Jesús Martínez Guerricabeitia, col·leccionista i mecenes que, 10 anys després, va donar la seua col·lecció d’art contemporani (realisme social i crític dels anys 50 i 60), una col·lecció que en 1999 comptava amb més de 400 obres, esdevenint així la Universitat de València la institució que posseeix i gestiona la col·lecció d’art contemporani més rellevant existent en una universitat pública espanyola. 

Des del primer moment, el Patronat Martínez Guerricabeitia va perseguir la finalitat de difondre l’art contemporani i incrementar el patrimoni artístic de la Universitat mitjançant diversos instruments i un d’ells és la Biennal, que enguany torna al Museu de la Ciutat amb el suport de l’Ajuntament de València.

Pensada per a incentivar la creativitat de joves artistes i augmentar al seu torn el patrimoni artístic de la Universitat de València, després de la celebració de la Biennal, la Fundació General, a través de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, adquireix alguna de les obres exposades que passa a formar-ne part dels fons de la UV. Fins ara, han estat 27 les obres integrades en la col·lecció mitjançant aquesta Biennal.

El lema i el comité de selecció
Des de la 5a edició de la Biennal es proposen lemes que funcionen com a fil conductor de les obres exposades i en l’edició d’enguany el lema triat és ‘Naufragis’, en clara sintonia amb la idiosincràsia que inspira aquesta col·lecció, demostrant que l’art ha de ser crític i pot usar-se com a vehicle i plataforma de sensibilització amb els problemes més apressants.

Es tracta d’un lema, segons explica José Pedro Martínez, “per a il·lustrar el fracàs, la frustració, el desastre, la pèrdua o la ruïna…., efectes i sensacions que són conseqüència de projectes fallits de tota mena (socials, educatius, polítics, econòmics…) que els individus o els col·lectius humans poden escometre amb la millor de les intencions, però que, moltes vegades, per raons inconfessables i interessos bastards, acaben per enfonsar-se i arrosseguen al fons del pèleg de la ignomínia totes les il·lusions i les expectatives que en el seu moment hagueren generat”. En definitiva, assenyala, “es va considerar que ‘Naufragis’ era un lema adequat per a la present Biennal, ja que complia l’objectiu perseguit d’il·lustrar temàtiques crítiques i compromeses amb l’actualitat”.

Que hi haja un lema en cada edició també té com a objectiu que la Biennal tinga una coherència i que les obres que s’incorporen a través d’aquest sistema compartisquen aquell esperit crític de tota la col·lecció Martínez Gerricabeitia, sent els lemes de les anteriors edicions els següents: ‘Mirant-nos des de fora’ (5a Biennal; 1999), ‘ConcienciARTE’ (6a Biennal; 2001-2002), ‘Violències’ (7a Biennal; 2004), ‘Robatoris’ (8a Biennal; 2005-2006), ‘Immigració-emigració’ (9a Biennal; 2008), ‘Contra natura’ (10a Biennal; 2010), ‘Nulla aesthetica sine ethica’ (11a Biennal; 2012), ‘Avaritia omnium malorum radix’ (12a Biennal; 2014), i ‘Supersticions i manipulacions’ (13a Biennal; 2016).

El comité de selecció proposat per a la 14a Biennal ha estat integrat pels crítics Paula Achiaga (Madrid), Susana de Blas (Madrid), Ángel Calvo Ulloa (Pontevedra), Javier Castro Flórez (Múrcia) i Regina Pérez Castillo (Granada), que han presentat obra dels artistes María Carbonell i Marco Godoy; Gabriela Bettini i Juan Zamora; Patricia Gómez i Mª Jesús González, i Carlos Maciá; Sergio Porlán i Marina Vargas; i Marta Beltrán i Arturo Comas, respectivament; i per les galeries Artnueve (Múrcia), Espai Tactel (València), Gema Llamazares (Gijón), La Gran (Madrid) i Pilar Serra (Madrid), amb els artistes: Alejandra Freymann i Javier Pividal; Aggtelek i Vicky Uslé; Sandra Paula Fernández i Guillermo Peñalver; Enrique Marty i Paloma Pájaro; Amparo Sard i Daniel Verbis, respectivament.

Com en anteriors edicions, la Biennal, que organitza la Col·lecció Martínez Guerricabeitia a través del Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València, compta amb el suport de l’Ajuntament de València, Banco Santander i Fundación Cruzcampo del Grupo Heineken, i la col·laboració de La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura.

30 anys d’història del Patronat (1989-2019)
La generositat de Jesús Martínez Guerricabeitia i el seu convenciment de què la cultura ha de ser accessible per a tothom va fer que es desprenguera del seu llegat, lliurant-lo a les institucions públiques valencianes per tal de posar-ho a disposició de les joves generacions, del coneixement i de l’ensenyament.

El Patronat Martínez Guerricabeitia, creat el 1989, celebra enguany el seu 30é aniversari. Precisament, per aquesta generositat de l’empresari, col·leccionista i mecenes valencià, la família fundà el Patronat dins de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la institució acadèmica, una tasca que fa possible la Biennal Martínez Guerricabeitia i que enguany arriba a la seua catorzena edició. 

Aquesta perdurabilitat en el temps ha sigut possible per diverses raons. En primer lloc, la Biennal de pintura Martínez Guerricabeitia va nàixer com un projecte singular que, a més de fomentar i difondre l’art, va servir d’estímul per a nous creadors. Tant és així, que el pas dels anys li ha anat atorgant força, prestigi i una important posició dins de l’art contemporani nacional. Serietat i coherència conceptual i organitzativa han estat les claus de l’èxit de les, fins ara, 13 edicions. És aquesta una biennal que, a més, compta amb el suport de crítics d’art, galeristes, artistes i investigadors universitaris. I el més important, és una biennal amb utilitat acadèmica, històrica en definitiva, que ha permés incrementar any rere any els fons de la donació Martínez Guerricabeitia mitjançant l’adquisició d’obres entre les presentades a les diferents edicions.