Carlos Lacasta, de l’IFIC, nou secretari científic del Comité Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA)

  • Fundació Parc Científic
  • 12 de setembre de 2018
 
Carlos Lacasta
Carlos Lacasta.

Carlos Lacasta Llácer, investigador a l’Institut de Física Corpuscular (Universitat de València-CSIC), és el nou secretari científic del Comité Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA). Lacasta ocupa el número 2 de l’organització en ple procés de definició de la pròxima Estratègia Europea de Física de Partícules, que marcarà el futur de la disciplina al continent.

Carlos Lacasta Llácer, investigador científic del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d’Excel·lència Severo Ochoa del CSIC i la Universitat de València, és des del passat mes de juliol el nou secretari científic del Comité Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA, per les seues sigles en anglés). Aquest lloc és el segon en importància d’aquest comité creat el 1963 que agrupa la comunitat científica europea que utilitza els acceleradors de partícules del continent, especialment el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN. El nomenament es produeix per a un període de tres anys i coincideix amb la definició de la nova Estratègia Europea de Física de Partícules, el full de ruta que marcarà les prioritats de la disciplina en la dècada de 2030 i assenyalarà l’accelerador que succeirà el LHC.

El Comité Europeu per a Futurs Acceleradors va ser creat el 1963 per a planificar les infrastructures dedicades a la recerca en física de partícules del continent a llarg termini, i actua com a contacte amb els països participants (els 22 membres del CERN i alguns dels associats) per a facilitar l’accés de la comunitat científica a les mateixes. Es tracta principalment d’acceleradors de partícules, grans instal·lacions on s’utilitzen partícules subatòmiques accelerades a grans velocitats per a estudiar els constituents de la matèria. Entre els quals es troba l’accelerador més gran i potent del món, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) que opera el CERN en la seua seu de Ginebra (Suïssa).

ECFA està format pel president, en l’actualitat Jorgen D’Hont (Bèlgica), el secretari científic i dos òrgans consultius, plenari i restringit. El nomenament de Carlos Lacasta (València, 1966) com a secretari científic i número dos d’ECFA coincideix amb la renovació de la seua posició com a representant espanyol en el Restricted ECFA o RECFA, que assessora la direcció i exerceix de contacte amb els països membres del CERN en tot allò relacionat amb la recerca en física de partícules. A més, Lacasta continua sent un dels científics espanyols que componen el plenari d’ECFA, junt amb Juan Fuster Verdú, també investigador de l’IFIC; Caterina Biscari, directora del sincrotrón ALBA; Juan Alcaraz (CIEMAT) i Luis Ibáñez (IFT, CSIC/UAM).

En exercici des del passat mes de juliol, Lacasta ocuparà el càrrec adjunt a la direcció d’ECFA durant tres anys, en un període en el qual la comunitat científica europea en física de partícules està definint les prioritats del camp per a la dècada de 2030, la futura Estratègia Europea de Física de Partícules. Aleshores deixarà de funcionar el LHC d’Alta Lluminositat (HiLumi LHC), la millora de l’actual accelerador del CERN per al període 2025-2035, i s’ha de decidir quin serà el pròxim gran accelerador de partícules a Europa. El CERN té actualment dos projectes, un per a construir un accelerador lineal (CLIC) i un altre per a construir un nou accelerador circular molt més gran que el LHC (FCC), de 80 o 100 quilòmetres de circumferència (el túnel actual en té 27).

ECFA és un dels pilars de la futura Estratègia Europea de Física de Partícules, procés iniciat pel Consell del CERN on també es troben representants dels Estats membres del CERN i directors dels principals laboratoris europeus, entre altres. Les comunitats científiques de cada país i àrees implicades en l’Estratègia (física de partícules, física d’astropartícules, física nuclear) es troben definint a hores d’ara les seues prioritats, que es remetran al grup que coordina el procés i seran posades en comú en una reunió a Granada en maig del 2019. A partir d’ací s’escolliran les propostes de consens que formaran el full de ruta de la física de partícules a Europa, un procés que s’espera finalitze a la primavera del 2020.

Més informació:

Arxivat en: Física
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies