Carmen Aranegui descobreix els secrets de la recerca arqueològica de la Dama d’Elx en una conferència

  • Fundació General UV
  • 24 d’octubre de 2019
 
Carmen Aranegui.
Carmen Aranegui.

L’arqueòloga valenciana Carmen Aranegui va oferir, el passat 23 d’octubre, la conferència titulada ‘La Dama d’Elx. Dades i mites’, on relatà els secrets de la recerca arqueològica, les circumstàncies del descobriment l’any 1897 i el fetitxisme suscitat per una obra que ha estat definida per hispanistes romàntics, intel·lectuals i artistes com a “l’essència d’Espanya”. Organitzada pel col·lectiu Alumni de la Universitat de València, la intervenció d’Aranegui va tindre lloc a la Facultat de Geografia i Història.

Malgrat els mites que l’envolten, aquesta escultura del període ibèric (segle IV a.C.) “és molt anterior a l’existència de la nació espanyola”. “Després de ser venuda a França, es va exhibir durant 44 anys al Museu del Louvre; l’any 1941 va ser restituïda al Museu del Prado, sumant-se als béns del patrimoni espanyol confiscats durant la guerra napoleònica, i des del 1972 s’exposa al Museu Arqueològic Nacional”, recorda Aranegui, qui afirma que la Dama d’Elx “és, sense dubte, l’obra més emblemàtica  de la Cultura Ibèrica”.

I continua: “Sovint es presenta aïllada del seu context, si bé guanya si es considera de la ciutat ibèrica d’‘Ilici’, el jaciment del qual procedeix, on altres 30 escultures conformen, fins ara, el seu ambient estètic”. A més, la catedràtica valenciana apunta que existeixen altres 10 dames que han contribuït a definir “una icona que va estar vigent com a imatge funerària femenina amb atributs de riquesa i tradició”, completant així el “missatge del guerrer ibèric”.

D’altra banda, Aranegui subratlla que aquesta peça no exhaureix el seu significat analitzant només la seua cultura originària, sinó que va més enllà. De fet, al llarg del segle XX i fins a hui, la Dama d’Elx “ha sigut testimoni de la reformulació de la identitat espanyola, a la qual li va donar un rostre de dona, seré i majestuós, alternatiu a la identitat centrada en la resistència saguntina o numantina davant l’invasor, associada a confrontacions bèl·liques que canviaren completament el missatge encunyat a finals del segle XIX”.

La conferència de Carmen Aranegui s’emmarca dins del programa Alumni Comparteix, una iniciativa d’Alumni UV que pretén crear sinergies entre els membres d’aquest col·lectiu i que aquelles persones que ho desitgen puguen compartir la seua experiència en temes claus, també amb la societat valenciana, aprofitant el vincle que uneix els membres com a antics alumnes i amics de la Universitat per a continuar creixent personalment i professionalment.

Carmen Aranegui és catedràtica emèrita d’Arqueologia de la Universitat de València i membre d’Alumni UV. És autora de les obres ‘Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano’ (2004) i ‘Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y culturas’ (2012), entre unes altres, i editora científica de les memòries arqueològiques d’excavacions com ara Grau Vell, Sagunt i Lixus. Ha excavat el port de Sagunt, on va dirigir l’estudi arqueològic del projecte de restauració del teatre romà, i altres jaciments, entre aquests, Lixus (Marroc), Oliva, Ifac, La Serreta, Segaria i Cabezo Lucero.

Més informació:

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies