El Cavanilles impulsa la conservació en aiguamolls valencians de l’escrivà palustre iberoriental, una au en perill d’extinció

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 18 de març de 2021
 
Exemplar d’scribano palustre iberoriental. Foto: Iván Alambiaga Arévalo.
Exemplar d’scribano palustre iberoriental. Foto: Iván Alambiaga Arévalo.

L’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València ha posat en marxa un projecte pilot per a recuperar en aiguamolls valencians les poblacions d’escrivà palustre iberoriental (Emberiza schoeniclus witherbyi), un ocell en perill d’extinció. L’objectiu és reforçar la població d’aquesta espècie amb individus nascuts en captivitat i reintroduir-la en altres zones humides. El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Generalitat Valenciana i el Govern deles Illes Balears.

La gran família d’escrivans palustres compta amb un total de 20 subespècies descrites. En la Península Ibèrica n’hi ha tres: iberoriental (E. s. witherbyi), del nord (E. s. schoeniclus) i iberoccidental (E. s. lusitanica). De les tres subespècies, la iberoriental té el bec més gran i fort en comparació amb les altres de la seua família, el que li permet trencar el canyís i alimentar-se dels insectes que s’amaguen en el seu interior.

El seu peculiar nom s’origina per la decoració mimètica de la superfície dels seus ous, els quals simulen les línies del manuscrit d’un escriba, i per l’hàbitat on descansa, s’alimenta i cria (zones palustres de la Península Ibèrica). Aiguamolls com els Parcs Naturals (PN) de la Marjal de Pego-Oliva, el Prat de Cabanes, l’Albufera de València iel Fondo, així com les marjals d’Almenara, dels Moros i Xeresa-Xeraco eren els hàbitats que ocupava anys arrere en la Comunitat Valenciana. Els canvis en l’agricultura en les últimes dècades per la intensificació agrària i la degradació de les seues àrees de cria han provocat una disminució de les poblacions de parelles d’entre el 43 i el 56% respecte a 2005 en la Península Ibèrica i les Illes Balears.

“Els canvis en la tendència poblacional de les espècies que estan catalogades són un molt bon indicador de la salut dels aiguamolls que habiten, la majoria dels quals estan integrats en la xarxa Natura 2000. Per tant, recuperar les poblacions de l’escrivà palustre iberoriental, desaparegudes per problemes derivats de la gestió dels aiguamolls, serà un indicatiu que estem millorant aquesta gestió i portant-la a un punt adequat”, ha declarat Juan S. Monrós, professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i responsable del projecte.

L’objectiu final del projecte és crear un programa de conservació ex situ de l’escrivà palustre iberoriental a partir d’individus silvestres amb la finalitat d’obtindre individus nascuts en captivitat amb els quals realitzar el reforçament poblacional i la reintroducció en diferents aiguamolls de la Xarxa Natura 2000 en la Comunitat. Les accions concretes que es desenvoluparan seran la cria en captivitat i la reintroducció de parelles, el marcatge i el radioseguiment dels individus introduïts, així com la millora de la vegetació i els usos hídrics dels aiguamolls, i el seguiment de l’ocupació de l’hàbitat i de les poblacions. Són accions complementàries a la conservació in situ, que s’utilitzen quan aquesta última ja és difícil o de baixa efectivitat. Les accions ex situ reforcen la conservació in situ i s’apliquen a les espècies incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

Aquest projecte, denominat “Projecte PILOT de conservació ex situ de l’escrivà palustre iberoriental: cria en captivitat i reintroducció en aiguamolls de la Xarxa Natura 2000”, es desenvoluparà durant 2021 i 2022 en aiguamolls de la Comunitat Valenciana que pertanyen a la Xarxa Natura 2000, com el PN Marjal de Pego-Oliva, la Marjal dels Moros i la Marjal de Xeresa. El projecte està cofinançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la qual finança amb 60.328,47 € el 36% del total del projecte, aproximadament. A més, les diferents línies d’acció són desenvolupades en coordinació amb la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern deles Illes Balears, que han facilitat els primers avanços en el projecte mitjançant la concessió de permisos i el suport logístic en les accions.

L’equip investigador està format per set científics i gestors especialistes en la conservació d’aquesta espècie, en la cria en captivitat o en la comunicació a la ciutadania de la informació del projecte. Tres pertanyen a l’ICBiBE de la Universitat de València i un, a la Universitat Politècnica de València, i tots destaquen en la conservació d’espècies i hàbitats. Juan S. Monrós, investigador principal del projecte, treballa des de 2006 en la conservació de l’escrivà palustre iberoriental. Dos més són gestors de fauna, especialitzats en la cria en captivitat d’espècies d’ocells silvestres i María Antón és gestora de xarxes socials d’aquest projecte i tècnica de comunicació audiovisual i divulgació.

 

Peu de foto annex: Personal integrant de l’equip investigador del projecte: Práxedes Bartual, Francesc Mesquita, Juan Salvador Monrós, María Antón, Iván Alambiaga i Abel Ibáñez.

 

Més informació:

Projecte de conservació ex situ de l’escrivà palustre iberoriental

En Twitter: https://twitter.com/iberoriental

En Instagram

Imatges: