Un centenar d’estudiants de la Universitat aspiren al Berkeley Startup Bootcamp

  • 15 de febrer de 2017
 
Carolina Lacasta i Rosario Pose.

MARIA IRANZO. “L’any passat vaig ser una de les escollides per anar al campus internacional Berkeley Startup Bootcamp. Vam estar a la ciutat francesa de Niça durant tres setmanes el mes de juliol. Als matins rebíem un curs intensiu d’emprenedoria que incloïa classes de màrqueting, economia, venda de producte, start apps. Però sobretot el que més em va servir va ser l’obligació a les vesprades d’aplicar aquests coneixements a un projecte. I des d’aleshores estic completament entregada a ell, desenvolupant-lo amb el recolzament d’una beca del Govern francés”, rememora Carolina Lacasta, estudiant de Biotecnologia.

Carolina la van ajuntar a Niça amb una altra companya de la carrera, Maria Lairon, i una altra jove argentina, Rosario Pose. Van pensar en la dificultat de comprar sabates per internet, ja que segons el model pot acoblar o no a la forma i talla del peu d’una persona. “El que hem ideat és una aplicació que després de l’enviament de tres fotos del teu peu fa una reconstrucció en tres dimensions d’aquest. Amb la imatge, et diu quina talla necessites o si no et quedarà bé. En eixe cas, és a dir, si et queda malament, t’ofereix uns models pareguts”, explica Lacasta, qui aleshores desconeixia que tornaria a la ciutat francesa a desenvolupar la idea, batejada com Mon Soulier.

“En acabar el campus, vam presentar la idea al Govern francés i ens han becat. Ens ofereixen finançament per al projecte i per a viure ací un any incubant-lo en una acceleradora gal·la. L’aplicació avança ràpidament perquè comptem amb el suport d’advocats i inversors, i a més continuem rebent classes de màrqueting i innovació. Assistim a classes a Skema, que és una de les més famoses universitats de negocis de França”, se sorprén aquesta estudianta de la Facultat de Biològiques, que fa setmanes es va assentar al país veí. “Calculem que en tres o quatre mesos ja podrem eixir a la llum quan justament finalitzem la part tècnica. Serà aleshores un plugging que les empreses de sabates podran incorporar a les seues pàgines web. Ja tenim clients potencials”, s’il·lusiona al telèfon.

Amb ella està Maria Lairon, qui mira feliç el cúmul d'experiències viscudes des de juliol: "La participació en el campus internacional de Niça ha estat tota una experiència de vida. A més de rebre lliçons de gran utilitat en el món de l'emprenedoria van sorgir noves idees i amistats. Gràcies a això se me van contagiar les ganes de prendre la iniciativa i aplicar l'optimisme i el bon fer en el meu dia a dia".

Amb tot, per tal d’arribar fins el campus internacional, cosa que només poden fer sis estudiants de la Universitat de València cada edició, Carolina i Maria van haver de passar tres mesos de reptes i entrenament organitzats des de l’Oficina de Polítiques per a l’Excel·lència (OPEX).

 

Rafael J. García.

Minuts per a convéncer

Segons explica el director de l’òrgan instructor d’aquest curs previ, Rafael J. García, “mitjançant un sorteig els agrupem amb gent que no coneixen i creem grups de diferents titulacions. Aquests equips han de crear un projecte d’innovació en anglés i el presenten a través de qualsevol mètode audiovisual davant de nosaltres. Però si en deu minuts de speech no són capaços de convéncer el tribunal, la seua idea quedarà immediatament descartada”.

Els criteris de selecció de la comissió d’avaluació –“integrada pel delegat d’Estudiants, experts i jo mateix”– premien la descripció de la necessitat i l’oportunitat; la identificació del públic potencial dels productes o serveis que ofereix la futura empresa emergent; l’anàlisi del mercat i la competència; l’estudi de l’impacte socioeconòmic que comporta; i la justificació de la viabilitat econòmica i tècnica de l’empresa. “En l’elecció final també tindrà molt de pes el grau d’innovació i creativitat, així com l’habilitat per a identificar els recursos necessaris per a començar el projecte”, afegeix García.

En el cas de Carolina Lacasta, els va persuadir pel seu plantejament per a desenvolupar “una espècie de caixa negra dels cotxes”. “Pepe, un estudiant d’Economia, i jo vam pensar que seria útil per a registrar colps que rep el cotxe quan està estacionat o per a molts accidents en què el culpable es dóna a la fuga”, apunta, alhora que afegeix: “Amb aquesta idea vam passar a la segona fase, on ens vam ajuntar amb Maria Lairon. El que vam fer és perfeccionar el projecte”. El director de l’OPEX sosté que “amb les classes que els donem per a dissenyar un pla d’empresa i un pla de màrqueting, per a desenvolupar aplicacions i per assegurar-se la propietat intel·lectual, totes aquestes persones milloren les seues possibilitats d’obtindre una ocupació millor remunerada; bé retribuïda per tercers, bé aconseguida per ells mateixos en ser capaços de generar projectes empresarials”.

 

Crèdits de formació

Comparat amb altres programes de suport a l’emprenedoria, com ara el Yuzz que recolza el Banc Santander, “el que adquireixen ací és una formació reconeguda amb crèdits per la European Innovation Academy. A més a més, els que arriben a la final generen una excel·lent agenda de contactes. No hem d’oblidar que tu eres el que saps fer i el que pots mobilitzar amb l’agenda de contactes que tens. És una formació de primer nivell mundial”, remarca.

La d’enguany és ja la tercera vegada que la Universitat de València participa en aquesta iniciativa emprenedora. Els organitzadors han triat una nova ubicació, la ciutat italiana de Torí. Només hi aniran sis del centenar de candidats que s’han presentat, estudiants matriculats en el curs 2016/2017 en titulacions oficials de grau, màster o doctorat.

“La Universitat de Califòrnia a Berkeley és en aquests moments el millor partner del món que es podria tindre per a ensenyar emprenedoria. Per tant, que els nostres estudiants puguen acudir a tres setmanes de formació intensiva en un campus d’entrenament i impuls és un privilegi al qual accedeixen molt poques universitats del món. Entre les noranta participants, trobem la de Stanford i la d’Aalto de Finlàndia. De les espanyoles, només la Universitat de Sevilla i la de València estan insertes en aquest California-Spain Campus”, remarca Rafael J. García.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies