Fernando Maestre, investigador distingit de la Universitat d’Alacant, va ser convidat per Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) no per a exposar el seu extraordinari treball sobre les zones àrides del planeta, sinó per la seua faceta més recent de divulgador de la idea que el benestar en els laboratoris no està renyit amb la productivitat científica, més bé al contrari. Maestre és autor de dos textos amb un fabulós impacte en les xarxes socials: «Seven steps towards health and happiness in the lab» (publicat en Nature en 2018) i «Ten simple rules towards healthier research labs» (publicat en PLoS Computational Biology a l’abril de 2019 i que compta actualment amb més de 125.000 visites).

La xarrada, dijous 27, va començar amb un repàs de les diverses formes de pressió que rep el personal investigador com un fre a un treball més saludable. Així, va lamentar que actualment en la promoció professional prevalga el nombre d’articles publicats en detriment de la qualitat d’aquests, va analitzar la problemàtica d’establir de manera adequada les autories dels treballs i va denunciar l’excés d’hores que s’arriba a treballar en alguns laboratoris.

Enfront d’aquestes situacions, Maestre va exposar les seues regles per a un treball més saludable davant un auditori compost principalment de personal investigador en formació doctoral i de científics joves que treballen en el Parc Científic de la Universitat de València. Entre altres consells, va fer referència al fet que el personal investigador “treballa amb tu i no per a tu”, a la necessitat d’un ambient col·laborador en el laboratori en comptes de competitiu i a la importància de promoure el desenvolupament professional.

També va considerar necessari reconèixer l’aportació de les persones que han fet treballs menys visibles (desenvolupament de programari, personal que no signa els articles…) o evitar les comparacions entre persones que estan investigant. A més, Maestre va recordar la dificultat d’aplicar aquestes idees, atès que al final la comunitat acadèmica ha de publicar en un entorn de gran competitivitat.

L’ara director del Laboratori de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant també va assenyalar “el tabú” que existeix en el món de la ciència sobre els casos de discriminació sexual, de gènere, racial i cultural existents. A més, segons va explicar, un 40% d’aquestes situacions corresponen a discriminació de gènere, especialment a dones, i va denunciar la impunitat dels assetjadors durant anys. “Les institucions haurien d’acabar amb totes les situacions d’assetjament sexual”, va remarcar Fernando Maestre.

A més, en les intervencions del públic assistent es va fer esment a la dificultat d’acabar amb la dependència de la doctoranda o el doctorand respecte a la persona directora, ja que el prestigi acadèmic d’aquesta és rellevant en la trajectòria de qui comença la seua carrera investigadora. Així mateix, es va insistir en la necessitat que tot el personal interioritze les idees exposades per Fernando Maestre, de manera que el temps d’investigació i el d’oci puguen ser més productius.