Científics de la Universitat de València i del CSIC expliquen l’origen evolutiu del virus SARS-CoV-2 i desmenteixen la notícia falsa de la seua creació

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 28 d’abril de 2020
 

Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, i Carlos Briones, científic titular del CSIC, han explicat l’origen evolutiu del virus SARS-CoV-2 i han desmentit una de les notícies falses actuals sobre el patogen com és la seua creació en un laboratori. En un article publicat en la plataforma de divulgació The Conversation, els dos investigadors apunten a l’origen del SARS-CoV-2 per selecció natural a partir d’uns altres del gènere Betacoronavirus.

“La situació tan extraordinària que estem vivint a conseqüència de la pandèmia de COVID-19 és només comparable, salvant les distàncies, a la que fa poc més d’un segle va patir el món amb la grip de 1918. Els científics intentem aportar també el nostre treball i experiència al coneixement d’aquest virus i a la lluita contra ell”, manifesten Peretó i Briones.

Entre les “informacions falses, esbiaixades i malintencionades”, relacionades amb la pandèmia, un dels temes que està generant major desinformació és el relatiu a l’origen del SARS-CoV-2, del qual s’ha arribat a proposar que és un virus artificial, fabricat en un laboratori. Segons els dos experts, “després de comparar a escala molecular aquest virus amb altres relacionats que s’han caracteritzat durant les últimes dècades (des que en 1965 va ser descrit el primer coronavirus), ens diuen precisament el contrari”.

El SARS-CoV-2 ha sorgit per selecció natural a partir d’uns altres del gènere Betacoronavirus, dins de la família Coronaviridae. “Les anàlisis de les seqüències genòmiques mostren que, com els altres coronavirus humans, el SARS-CoV-2 és també d’origen animal i representa un nou cas de zoonosi, és a dir, una infecció produïda a través d’un salt d’hoste del patogen des d’una altra espècie animal fins a la nostra”, expliquen Peretó i Briones. A més, apunten que els Betacoronavirus més semblants al causant de la COVID-19 estan en rat-penats (el virus BatCoV RaTG13) i en pangolins malais (amb seqüències en l’espècie Manis javanica).

Diverses mutacions, i sobretot la inserció de quatre aminoàcids en un lloc concret de la seua estructura, no podrien haver sigut predites per cap científic a partir de les dades genòmiques prèviament conegudes, destaquen els experts. De fet, el genoma del SARS-CoV-2 ni tan sols conté els rastres que deixarien arrere les tècniques usades per a fer enginyeria genètica en el virus, en cas d’haver sigut creat.

“Per tant, no és defensable que un d’aquests científics bojos de les males pel·lícules de ficció haguera sigut capaç d’idear (i, molt menys, sintetitzar) un virus com el SARS-CoV-2. Per contra, la naturalesa sí que sap fer-ho quan disposa del temps suficient i es produeix un contacte estret entre diferents espècies animals amb la freqüència necessària”, diuen Peretó i Briones. Els dos requisits s’han pogut donar en els mercats d’animals vius (com el de Huanan en Wuhan, a la província xinesa de Hubei).

A més, desmenteixen la notícia falsa llançada per mitjans nord-americans que asseguren que el SARS-CoV-2 es va alliberar des d’un laboratori del Wuhan Institute of Virology. “En aquest centre sí que s’ha treballat amb el coronavirus de rat-penat BatCoV RaTG13, però donada la gran distància genètica entre els diversos tipus de coronavirus, resulta evident que aquest virus no pot ser l’antecedent directe del que està produint la COVID-19.” A la notícia falsa d’un virus fabricat en un laboratori s’ha sumat fins i tot un premi Nobel que proposa que el SARS-CoV-2 conté seqüències del virus de la immunodeficiència humana (VIH), introduïdes de manera artificial.

“No donem cap crèdit a les notícies falses i centrem-nos en el que diu la ciència, perquè només la investigació en els camps de la virologia, la genètica i l’evolució ens permetrà conèixer com es va originar aquest virus”, apunten Peretó i Briones.

Llegiu l’article original publicat en The Conversation.

Mira el vídeo sencer de Juli Peretó

Mira el vídeo sencer de Carlos Briones