Científics de la Universitat de València determinen l’origen i expansió de la fasciolosi humana a l’Amèrica del Sud

  • 7 d’abril de 2017
 
María Dolores Bargues, Santiago Mas-Coma i Patricio Artigas.

La Unitat de Parasitologia Humana de la Universitat de València en col·laboració amb investigadors uruguaians ha determinat l’origen i expansió a l’Amèrica del Sud de la fasciolosi, una malaltia emergent que afecta 17 milions de persones i amb gran risc d’expansió. L’equip ha demostrat per mitjà d’anàlisis moleculars que el vector de l’afecció (espècie que la transmet, en aquest cas un tipus de caragol d’aigua dolça) és diferent a les zones andines de les zones baixes. La recerca és part de la iniciativa mundial de l’OMS contra la fasciolosi humana i s’ha publicat en la revista ‘PLOS Neglected Tropical Diseases’.

“La fasciolosi és una malaltia emergent que pot provocar la mort en humans i causa enormes pèrdues en bestiar. Es tracta d’una afecció causant del subdesenvolupament de les comunitats afectades i molt relacionada amb el canvi climàtic, que actualment s’expandeix geogràficament i que té com a reservori les espècies de bestiar”, explica Santiago Mas-Coma, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València, expert de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en malalties parasitàries i coordinador del grup OMS/FAO/Nacions Unides de la institució acadèmica. 

La principal aportació de la recerca és que l’espècie vectora, en aquest cas el caragol que transmet la malaltia a l’Amèrica del Sud, és diferent a les zones altes andines (Galba truncatula), com ara Bolívia i Perú, de les zones baixes (Lymnaea neotropica), com l’Uruguai, on aquesta malaltia té una afecció escassa en humans. “El grup, a més, ha dilucidat l’origen de la malaltia a l’Uruguai. És conseqüència de la introducció del paràsit i del vector mitjançant el maneig de bestiar pels espanyols en els primers anys de la colonització, quan es transportava la plata des de les mines de Potosí a Bolívia”, afegeix Mas-Coma. 

María Dolores Bargues, catedràtica de Parasitologia de la Universitat de València, ha desenvolupat els estudis moleculars de la recerca. “Ha estat una àrdua labor de seqüenciació del paràsit i dels seus vectors. Fa anys vam desenvolupar uns marcadors de ADN que ara ens han permès analitzar la traçabilitat de la malaltia en el passat i la seua correlació amb els inicis de la colonització espanyola en l’època del Virregnat del Riu de la Plata, que s’estenia des de Buenos Aires fins a l’Alt Perú. Va ser emocionant anar verificant com les dades moleculars anaven progressivament dibuixant una dispersió de la malaltia que s’ajustava a la història de la colonització”, ha destacat.

El treball ha estat realitzat en col·laboració amb la División de Laboratorios Veterinarios Miguel C. Rubino (DILAVE) del Ministerio de Ganadería, Agricultura i Pesca d’Uruguai. El projecte ha estat finançat per tota l’Amèrica Llatina per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (IAEA), coordinada per Gerrit Viljoen, de la seu central d’aquest organisme a Viena, i forma part del programa de l’Organització Mundial de la Salut per eradicar la fasciolosi humana. En la investigació, a part de Mas-Coma i Bargues, per part de la Universitat de València també ha participat l’investigador Patricio Artigas, de la Facultat de Farmàcia. 

Valeria Gayo, veterinària encarregada d’endoparàsits de la DILAVE, ha coordinat el projecte de la IAEA per part llatinoamericana. Els profunds coneixements d’aquesta experta en fasciolosi a l’Uruguai han resultat claus. A l’Uruguai, la informació disponible sobre el bestiar i la seua història és molt superior a altres països d’Amèrica. “Aquesta base de coneixement i les aportacions de Gayo i més experts uruguaians han estat crucials per a un estudi amb uns resultats que demostren que no hi ha un risc seriós d’infecció humana, i que el principal vector al país és diferent del que sempre s’havia pensat”, apunta Mas-Coma.

“Malgrat treballar des de fa més de 25 anys sobre aquesta malaltia a Bolívia, Perú i altres països Andins, ha estat un país no andí com Uruguai el que ha permès un avanç tan significatiu per a tota Amèrica. Heus ací un bonic exemple de la importància de la col·laboració científica internacional i també de la denominada col·laboració sud-sud”, completa el catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València.  

Article: 
Bargues MD, Gayo V, Sanchis J, Artigas P, Khoubbane M, et al. (2017) «DNA multigene characterization of Fasciola hepatica and Lymnaea neotropica and its fascioliasis transmission capacity in Uruguay, with historical correlation, human report review and infection risk analysis». PLOS Neglected Tropical Diseases 11(2): e0005352. doi: 10.1371/journal.pntd.0005352

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies