“A Nova York hi ha organitzat un grup de discussió. Es reuneixen cada mes a casa d’algú a la ciutat. Vaig assistir a una d’aquestes reunions i em vaig dir: Vull fer-ho a Espanya”, explica el professor.

La resposta a l’anunci d’aquesta iniciativa lectora va ser tan immediata com femenina. Molts correus els enviaren seguidores del Facebook de la Jane Austen Society Espanya. Escriviren sobre tot estudiantes de Filologia Anglesa, Hispànica i Llengües Modernes, una periodista, una historiadora d’art... Totes atrapades per la seua “elegant ironia”.

Allí, en la primera reunió del passat 15 d’octubre, estava Carmen Campo, atrapada per Austen “des dels dotze o tretze anys”. És estudianta de quart de Llengües Modernes en el major d’alemany, però, sobretot, escriptora. “Sempre m’ha agradat la idea de la gent que es reuneix per a parlar de literatura”, assenyala convençuda. “El fet interessant és observar com cada una de nosaltres llig els seus llibres. Crec que té molts matisos, que extraus segons la teua experiència, la teua vida. Ningú llig un llibre de la mateixa manera”.

Campo l’admira pel que escriu i per com ho va escriure: “No va firmar cap de les seues obres, ho feren per ella. No tenia un lloc propi on escriure. No volia que la gent descobrira que estava escrivint. Ella simplement seia al saló de sa casa amb els seus papers i ho amagava tot quan sentia que algú entrava per la porta. De fet, va demanar que no ho arreglaren, perquè xarrotejava”, relata. “Per coses com aquestes soc més conscient del que feren moltes escriptores perquè jo puga hui escriure i no em passe res”.

En la taula va parlar també la periodista i guia turística Inma Esplugues, de trenta-set anys. “Tot va començar arran d’unes entrades gratuïtes per assistir a l’estrena a València de l’última versió televisiva d’Orgull i prejuí. L’endemà em vaig comprar el llibre i, un després de l’altre, vaig anar completant la col·lecció. No només he llegit els llibres d’Austen, sinó que al voltant d’ella hi ha tot un món de literatura i cinematografia ambientat en els seus personatges, en ella mateixa i en la seua època. Quants autors o autores poden presumir d’això, especialment tenint en compte com de jove que va morir i les poques obres que va escriure? Stephen King i John Grisham? Perquè després alguns la consideren naïf i de segon nivell...”. Posa com a exemple la pel·lícula Amor y amistad (2016), “feta a partir d’un llibre que va escriure d’adolescent titulat Lady Susan”.

Al respecte, assegura que les d’Austen “no són pel·lícules de gènere per a veure en canals com Divinity. El meu home, els meus germans, s’ho han passat pipa veient-les, algunes sèries han estat realitzades per la mateixa BBC. No la caracteritze com a romàntica, sinó com a divertida per a la seua època”.

Els homes de Jane Austen

Malgrat això, i excepte Miguel Ángel Jordán, cap home s’ha apuntat a aquest club de lectura de moment. “Estic pensant en escriure Homes i prejuís”, es lamenta l’escriptor, qui anota que als Estats Units les seguidores visibles d’Austen són també un 95%. “Va ser decebedor no trobar cap xic en la reunió”, considera Inma: “Jo puc llegir un llibre d’espies i no passa res, però que un home es digne a llegir literatura considerada femenina sembla que el desprestigia”.

A prop d’Inma es trobava Paula Escrig, de díhuit anys. “El meu vincle amb Jane Austen començà mentre estudiava Literatura Universal en primer de batxillerat. Ens van encomanar un treball de classe amb el qual vaig descobrir el món d’aquesta autora”. El que més li sorprén d’ella és “la seua capacitat per a descriure la tipologia dels personatges, sobretot femenins. Per a l’època en què va viure, aquesta forma senzilla de contar les coses em sembla innovació”. Paula va arribar acompanyada per Ángela Muñoz i Aitana Amorós, companyes de primer de Filologia Hispànica. “Esperem que el club ens òbriga un món nou sobre Jane Austen, és una bona forma d’ampliar els nostres coneixements”, apunten les tres.

Més enllà d’Orgull i prejuí

En total van seure quinze lectores al voltant de la taula de la sala de reunions de la facultat. “No es tracta d’una classe. Uns dies abans els avançaré el tema que tractarem i diverses preguntes perquè puguen dur-les preparades. Jo el que faig és alimentar el diàleg, aportar moltes idees. La sessió no dura més d’una hora”, avança l’impulsor.

A la pròxima reunió, fixada per al 19 de novembre, no faltarà Ana Sánchez, historiadora de l’art i seguidora d’Austen des que va veure la pel·lícula Andy. “Al club puc aportar la meua investigació estilística, la meua atracció pel disseny de vestuaris per a recrear la seua època. Sóc una incondicional dels Instagram que mostren aquestes tendències”.

Entre les cultivades lectores dels textos propis o inspirats en l’escriptora, les seguidores de tots els serials i productes cinematogràfics amb l’empremta d’Austen i les primeres caminants en la senda d’aquesta autora, hi ha un punt en comú: Orgull i prejuí. “És la novel·la que totes han llegit. Per això, les dues primeres sessions ens centrarem en aspectes d’aquest llibre. El següent que tractarem serà Sentit i sensibilitat i vull que acabem el curs amb una tercera lectura, la d’Emma, el primer llibre que un dia vaig llegir per casualitat i que em va sorprendre per la manera original i divertida en què narra la història. Això és el meu propòsit, però dependrà, és clar, del que la resta de membres decidisquen. Som un club de lectura”, conclou Miguel Ángel Jordán.