Els Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) consten de sis seccions: Creació Literària, Literatura Infantil i Juvenil, Arts Escèniques i Audiovisuals, Comunicació i Difusió Cultural, i Estudis Lingüístics i Literaris (Secció Llengua i Secció Literatura). I tenen com a objectiu premiar publicacions o activitats relacionades, o bé per autoria o bé per temàtica, amb el País Valencià. L’acte acadèmic de lliurament inclourà també una conferència a càrrec de l’escriptora catalana Najat El Hachmi.

El guanyador del Premi d’Arts Escèniques i Audiovisuals ha estat la Companyia de Teatre Micalet. Amb aquest premi el jurat vol reconéixer “la trajectòria de la Companyia de Teatre Micalet, creada el 1995, per Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano, la qual s’ha caracteritzat pel seu suport constant a la creació teatral en llengua catalana, tant des del punt de vista de la producció d’espectacles com des de la programació del Teatre Micalet, l’únic espai escènic de la ciutat de València que ofereix una programació íntegrament en aquesta llengua”.

El Premi de Comunicació i Difusió Cultural correspon als Cinemes Albatexas, els quals van sorgir a València en març del 2017, creats pel director de cinema, guionista i productor Ventura Pons, seguint els passos del Cinema Texas que havia fundat a Barcelona el 2015, distingit per Europa Cinemes com a millor cinema de l’Estat espanyol. L’objectiu de l’Albatexas, destaca el jurat, “és fer un cinema independent, popular i de qualitat, amb projecció de pel·lícules europees no mainstream en versió original, subtitulades en català”. A través d’aquest tipus de cinema, l’espectador valencià, afegeix, “té la possibilitat d’introduir-se en altres mons culturals i de gaudir de bon cinema, per això els preus són ben assequibles”. A més, destaca l’IIFV, “el fet de mantindre la versió original subtitulada en català –si aquesta no és la llengua original de la pel·lícula– compleix dues finalitats: d’una banda, familiaritzar l’espectador amb la llengua original del film en qüestió i, de l’altra, normalitzar l’ús de la nostra llengua en el cinema”.

En la secció de Literatura Infantil i Juvenil, el guanyador ha estat Josep Vicent Frechina per l’obra Bressolant. El llibre de les cançons de bressol (Ed. Andana, 2016). Josep Vicent Frechina, segons el jurat, “ha realitzat un magnífic treball de selecció de les cançons de bressol més significatives de la literatura oral valenciana i de les versions més conegudes; Irene Bofill ha donat forma als mons evocats en els versos amb unes il·lustracions originals i personals; l’editorial ha creat un objecte bell i diferenciat de la producció editorial; i, finalment, Joanra Estellés ha dirigit i gravat un tràiler del llibre que mostra la qualitat de tot el treball”. El jurat fa també especial menció de la cura que s’ha tingut en la representació de la societat actual, “ja que les onze cançons de bressol són interpretades per veus femenines i masculines i les il·lustracions i els actors mostren els diferents membres de la família”.

La secció de Creació Literària ha distingit Emili Rodríguez-Bernabeu pel llibre Obra poètica completa, editat per l’Institut Juan Gil Albert-Diputació d’Alacant, 2017. Aquest llibre reuneix el conjunt de la producció poètica d’Emili Rodríguez-Bernabeu durant tota la seua extensa trajectòria, des dels anys seixanta del segle XX fins a la segona dècada del segle XXI. Es tracta d’un conjunt de catorze llibres escrits i publicats entre 1964 i 2017, ja que fins i tot incorpora un darrer conjunt inèdit que, segons el jurat, “aporta una visió de conjunt i completa d’un poeta important en la literatura del País Valencià”.

En la secció Estudis Lingüístics i Literaris, apartat de Literatura, el guanyador ha estat Abel Soler per l’obra La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa (València, Publicacions de la Universitat de València, 2017). L’obra d’Abel Soler, destaca el jurat, “és un ampli estudi, en tres volums, de la cultura literària i dels personatges de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, que permet argumentar de manera molt convincent l’atribució de l’autoria de la novel·la medieval a Enyego d’Àvalos”. L’estudi, afegeix, “ha tingut un gran ressò entre els especialistes del tema i ha contribuït a obrir nous camins en el debat sobre l’autoria del Curial e Güelfa”.

Finalment, en la secció Estudis Lingüístics i Literaris, apartat de Llengua, els Premis de la Crítica han distingit Enric Portalés per l’obra Argumentació i educació discursiva: el gènere cartes al director en l’ensenyament (Onada Edicions, 2017). El llibre de Portalès és un estudi basat en cartes al director de tres diaris catalans i un valencià, orientat a l’ensenyament. A partir de la teoria de l’argumentació, explica el jurat, “el treball fa una detallada descripció pragmaestilística del gènere cartes al director amb la intenció de contribuir a la tan necessària educació discursiva dels nostres estudiants”. El corpus analitzat, que inclou cartes al director del diari Levante, afegeix, “dóna als estudiants del País Valencià l’oportunitat d'accedir a aquests textos tan escadussers en la nostra llengua en els diaris valencians”.