L’entitat, que agrupa 132 instituts i associacions d’investigació europees, entre ells el Vicerectorat d’Investigació i l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I²SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, fa aquesta crida en el context d’oferir solucions per a una selecció més eficient de conreus resistents al clima, menys dependents dels fertilitzants i pesticides, i que ajuden a preservar els recursos naturals.

Així, aconsellen “revisar” la directiva sobre Organismes Genèticament Modificats (OGM) existent. Els canvis que provoca aquesta tècnica, sense la introducció d’ADN estrany, també poden ocórrer naturalment, fet pel qual la tècnica hauria d’estar exempta de l’aplicació de la legislació sobre OGM. La modificació de la legislació que es pretén amb el manifest es refereix a la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 25 de juliol de 2018, amb la qual s’impedeix de facto l’ús d’aquesta tecnologia per a la millora de conreus a Europa.

“En regular l’edició del genoma, el legislador també ha de considerar els beneficis d’aquesta tecnologia, inclosos els desavantatges de no adoptar-la”, diuen en referència als països que sí que l’apliquen. En aquest sentit, la legislació de la UE distingeix fonamentalment entre conreus segons es produïsquen mitjançant l’edició del genoma o mitjançant mètodes de cultiu tradicionals. “Hi ha una necessitat urgent d’harmonització del marc regulador a nivell mundial”, assenyalen.

“Els sectors influents de la Sociedad europea no són conscients del valor de la innovació en agricultura, inclòs el necessari per a preservar les varietats tradicionals. És necessària una narrativa per a la producció alimentària europea que incloga la importància d’enfocaments innovadors i més eficients en tota la cadena de valor”, conclou la petició concreta als organismes executius i legislatius de la Unió Europea.

Conreu de precisió

El manifest recorda que per aconseguir una agricultura i una producció d’aliments més sostenibles, la ferramenta més recent per a desenvolupar noves varietats de conreus és el conreu de precisió, tecnologia també coneguda com edició del genoma, que permet desenvolupar varietats de conreus desitjades d’una manera més ràpida, relativament simple i molt més directa en comparació amb les tècniques de conreu prèvies.

El recentment publicat Pacte Verd de la Comissió Europea va declarar en el context de l’estratègia Farm to Fork (‘De la granja a la mesa’) que la UE necessita desenvolupar formes innovadores per a reduir la dependència de pesticides i fertilitzants, revertir la pèrdua de biodiversitat i alhora proporcionar a la societat suficients aliments nutritius, sostenibles i assequibles. L’estratègia coincideix amb la importància de l’alimentació i l’agricultura per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

“A més d’assolir aquests objectius, necessitem desenvolupar una recuperació altament productiva i sostenible de la crisi COVID-19, amb una agricultura que depenga menys de les importacions de fora de la UE”. En aquest sentit, citen que les ferramentes necessàries són “tots els enfocaments possibles, incloses les tecnologies innovadores de fitomillorament, per abordar aquests desafiaments i assolir els ambiciosos objectius de l’estratègia Farm to Fork”.

Manifest en valencià ací.

Manifest en anglès ací.

Manifest en castellà ací.

Web de la Xarxa Europea d’Agricultura Sostenible a través de l’Edició del Genoma (EU-SAGE): https://www.eu-sage.eu/

Peus de foto annexos:

• Logo de l’European Sustainable Agriculture through Genome Editing (EU-SAGE) network (Xarxa Europea d’Agricultura Sostenible a través de l’Edició del Genoma (EU-SAGE)).

• Mapa en què s’inclou l’estat mundial de l’aplicació de les tècniques d’edició genòmica. En verd, països sense regulació; en roig, limitades per considerar-les transgèniques; i en taronja, països en discussió. Imatge: @EU-SAGE.