Les persones signants de l’escrit han destacat que la capacitat d’utilitzar aquestes noves tecnologies d’edició genòmica “és crucial per al benestar i la seguretat alimentària de la ciutadania europea”. Són 117 els instituts de recerca que han signat un informe de posició inicial que ha donat lloc a la declaració feta pública avui, entre ells el Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València. A més, personal científic de diverses institucions europees ha difós vídeos en què s’expliquen els avantatges d’aquesta nova tècnica. Entre ells, un en què participen Juli Peretó, vicedirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (CSIC-Universitat de València), i José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes i coordinador del CSIC a la Comunitat Valenciana.

En la declaració pública es destaca que l’agricultura europea pot fer contribucions considerables als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU amb l’aplicació de les tècniques d’edició genòmica. “Els mètodes de millora vegetal de precisió com l’edició del genoma amb CRISPR són eines innovadores que tenen el potencial d’ajudar a assolir aquests objectius d’una manera més ràpida i eficient.”

Per desenvolupar aquestes varietats, el personal especialitzat ha de tenir accés a la gamma més àmplia possible d’eines de millora vegetal. L’addició més recent a la caixa de ferramentes és la millora de precisió amb CRISPR, que permet desenvolupar les varietats de cultius desitjades d’una manera més ràpida, relativament simple i molt més dirigida en comparació amb les tècniques anteriors.

No obstant això, “la interpretació actual de la legislació europea (cas C-528/16) impedeix l’ús de l’edició del genoma per l’agricultura sostenible i la producció d’aliments a la UE”, destaca la carta. La coincidència amb la publicació el 25 de juliol es dóna perquè fa just un any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que les plantes obtingudes mitjançant tècniques de millora de precisió com CRISPR són organismes modificats genèticament (OGM), a diferència dels productes produïts amb tècniques de millora molt menys precises, que estan exemptes de la legislació OGM.

“Això és altament problemàtic ja que la legislació europea sobre OGM presenta un llindar reglamentari inabastable per als instituts de recerca i les petites empreses de millora. Aquesta legislació és simplement massa complicada i costosa de complir per a la majoria d’aquests centres i petites empreses.”

Segons els científics i les científiques que han signat l’escrit, la legislació de la UE sobre OMG es diferencia de la legislació en moltes altres nacions: “la incapacitat per comercialitzar cultius amb el genoma editat a Europa causarà un efecte inhibitori en les inversions en R+D en el sector de la millora de plantes europea. El resultat serà que el desenvolupament futur de varietats beneficioses de manera més ràpida i molt més directa es pararà a Europa, mentre la resta del món adopta la nova tecnologia”.

Per això, les persones que han signat l’escrit demanen una petita revisió de la legislació europea per harmonitzar-la amb el marc legal d’altres nacions, de manera que permetria a especialistes i persones que milloren les plantes, així com altres que es dediquen a l’agricultura i la producció a Europa incloure l’edició del genoma com una de les seues eines.

“Uns altres països apliquen legislacions que estan més adaptades a l’estat actual del coneixement científic, i exclouen les plantes que tenen alteracions que també podrien ocórrer naturalment o com a resultat d’activitats de millora convencionals.” En altres paraules, en aquests països les plantes amb el genoma editat no estan subjectes a la legislació d’OGM, fet que permet utilitzar l’edició del genoma per aconseguir una agricultura i producció d’aliments més sostenibles.

Fungicides

La comunitat científica ha utilitzat tècniques modernes de millora de precisió per desenvolupar una varietat de blat resistent a la floridura. En un sol pas, van introduir una petita alteració en l’anomenat gen MLO que confereix resistència a la floridura polsegosa. Aquest tipus d’alteració del gen MLO ja existeix a la natura, però és molt difícil i porta molt de temps introduir a través de mètodes de millora convencionals. Aquest és un clar exemple que mostra com els mètodes innovadors com CRISPR poden accelerar significativament la introducció de propietats beneficioses en els cultius. El cultiu del blat MLO no requereix l’aplicació de fungicides per prevenir malalties, cosa que el fa més sostenible.

Carta en anglès ací.

Carta en castellà ací.

Enllaç vídeo Juli Peretó i José Pío Beltrán: http://go.uv.es/ucDwx3U.