A l’inici del concert l’Orquestra ha interpretat el “Preludi a la migdiada d’un faune” de Claude Debussy, poema simfònic estrenat a París en 1894 on juguen un paper central els instruments de vent (flautes i oboès) acompanyats per les cordes de violins, violes i l’arpa. “És una obra que va servir de fons per al ballet coreografiat per als Ballets Russos que s’endinsa al llenguatge impressionista, amb pinzellades harmòniques i melòdiques que fa de contrast amb les altres dues obres”, explica la directora de l’Orquestra.

A continuació s'ha pogut gaudir de música sacra, amb la peça “Litanies à la Vierge Noire” del compositor Francis Poulenc, en paraules de la directora de l’Orquestra Beatriz Fernández, “peça de minutatge curt però molt intensa”. Aquesta es convertiria en la primera composició religiosa de Poulenc després de recuperar la fe en la religió i donarà pas a d’altres composicions de caràcter sacre de l’autor, com motets, mises o l’òpera “Diàlegs de Carmelites”. Dedicada a la verge negra de Rocamadour, la peça va ser composada per a cor de veus blanques.

És en aquesta composició on ha participat el Cor Tramuntana de l’Escola Coral La Nau, dirigida per Mònica Perales i Massana, i el Coro de Voces Blancas Amici Musicae del Auditorio de Zaragoza, creada amb l’objectiu de promoure el cant coral des de la infantesa, dirigida per Javier Garcés i Isabel Solano.

El concert ha clos amb el “Concert per a orquestra” de Béla Bartók. “Comencem amb quelcom de molt profund i acabem amb el concert de Bartók, escrit als últims anys de la seua vida, en una situació molt crítica als Estats Units, i fet com a encàrrec del seu amic Serge Koussevitzky”, expresa Fernández.

Dividida en cinc moviments, cadascun dels cuals descriu diferents emocions del propi compositor, des de la desolació fins al sentiment de supervivència i d’exprimir al màxim el seu temps quan Bartók ja sabia que no li en quedava molt a causa de la leucèmia que patia. Abans de començar aquest Concert, la directora de l’OFUV farà una introducció per a què el públic puga entendre les diferents emocions entre les quals transita l’autor als diferents moviments.

“És molt interessant, per exemple, el segon moviment, denominat ‘joc de parelles’, on es presenten els instruments de vent per parelles i el públic pot conéixer un poc més sobre la instrumentació i també a nivell de timbres i sonoritat. Al quart, Bartók utilitza la ironia, amb un to burlesc i dissonàncies, per a atacar la concepció musical de Xostakòvich, simplista i superficial. També m’agradaria destacar el cinqué moviment, on utilitza melodies populars de la música tradicional del seu origen hongarés, però d’una manera molt integrada amb la resta de la partitura”, explica la directora.

Amb aquest concert ha culminat la masterclass de direcció d’orquestra, a càrrec del director musical i artístic de l’Orchestre d’Auvergne Robert Forés Veses, i el curs ‘(De)construint la música: anem de concert’ que l’Àrea d’Activitats Musicals co-organitza amb el CEFIRE Artístic-expressiu i en col·laboració amb el Palau de la Música de València.