El congrés es planteja com un fòrum de trobada de professionals de la pràctica judicial i penitenciària, acadèmics i representants de l’Administració Pública, per a analitzar la realitat de l’execució de la llibertat vigilada i altres penes i mesures de medi obert, especialment en supòsits de delinqüència sexual i violència de gènere, i té com a objectiu proposar línies d’actuació per a ajudar a resoldre els problemes existents.

Intervindran també en la inauguració Jesús Sánchez-Gadeo, director del Centre Penitenciari “Antoni Asunción” de València-Picassent; Miguel Ángel Martínez, director del Centre d’Inserció Social “Torre Espioca”; i Clara Viana Ballester, investigadora principal del Projecte d’I+D+i GV 2017/154 “La llibertat vigilada: fonaments polític-criminals i aplicació pràctica”, en el marc de la qual i el del projecte d’I+D DER2017/86336-R, “Dret Penal de la perillositat: tutela penal i garantia dels drets fonamentals” se celebra aquest congrés. En l’organització del congrés participen també l’Institut de Criminologia i Ciències Penals de la Universitat de València, el Departament de Dret Penal de la Universitat de València i la Càtedra PROTECPOL.

La llibertat vigilada, com a mesura de seguretat no privativa de llibertat per a delinqüents imputables i de compliment post-penitenciari, es va introduir en el Codi Penal espanyol l’any 2010, limitada a delinqüents sexuals i terroristes. La Llei orgànica 1/2015 l’ha estesa, a més, als condemnats per delictes contra la vida i per delictes relacionat amb la violència de gènere i la violència domèstica en determinats supòsits. El transcurs del temps i l’extensió de la llibertat vigilada a aquest últim grup de delictes estan donant lloc al fet que augmenten tant el nombre de llibertats vigilades imposades, com el de les quals han aconseguit ja la fase d’execució. No obstant això, expliquen els organitzadors del congrés, “ni la reforma de 2010 ni la de 2015 han anat acompanyades de mitjans econòmics ni de recursos humans, ni tampoc de desenvolupament legislatiu sobre la seua execució. El Reial Decret 840/2011 no estableix ni l’òrgan ni la forma en què aquesta mesura ha d’executar-se, i no hi ha cap normativa que atribuïsca competències específiques a l’efecte als Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives”.

Aquest buit normatiu i la manca de recursos, afegeixen, “contrasten cridanerament amb la realitat d’altres països en els quals existeixen mesures de supervisió postpenitenciaria – que s’han dotat de mitjans i infraestructura per a poder materialitzar aquesta vigilància – i es fan especialment manifestos quan s’imposa al penat l’obligació de participar en programes formatius, laborals, culturals, d’educació sexual, o similars”. Es desconeix, asseguren, “quin ha de ser el contingut d’aquests programes, qui ha d’oferir-los, i qui ha de supervisar el seu seguiment. D’altra banda, pot ser que el penat s’haja sotmés ja a algun programa o tractament dins del centre penitenciari, o com a obligació durant la suspensió de la pena privativa de llibertat, o quan ha accedit a la llibertat condicional”. I es pregunten “Té sentit en aquests casos que el subjecte repetisca un programa pel qual ja va passar? En cas que haguera de fer algun altre, quin seria? Qui és competent per a decidir-ho? A qui correspon oferir-ho, i a qui controlar el seu seguiment? Han de ser els mateixos òrgans que s’encarreguen de l’execució d’altres penes i mesures al mig obert, o han de ser uns altres?”