Els autors de l’article, Edgar Bernat i José Antonio Gil, de l’Institut Cavanilles, i Germán López, investigador de la Universitat d’Alacant, han constatat que la població de teuladins juvenils disminueix en aquelles poblacions que celebren les festes de Moros i Cristians durant l’època de cria. Això és a causa de la contaminació acústica provocada pels petards, trets d’arcabusseria i focs artificials de la festa.

“El soroll recreatiu i intermitent s’ha estudiat molt poc pel que fa als efectes que té sobre la fauna urbana, en aquest cas estudiem el teuladí, ja que és un bioindicador urbà i volíem saber fins a quin punt les festes que coincidien amb l’època de cria influïen en la seua reproducció, que és un altre aspecte que tampoc s’havia analitzat fins ara en cap espècie”, explica Edgar Bernat.

Per a això, l’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha analitzat cinc parells de localitats en funció de si tenen les festes entre abril i maig i coincideixen, per tant, amb l’època de cria; o si se celebren fora de la primavera. Segons Bernat, “no només volíem fer la comparativa en funció de quan són les festes, sinó també que foren municipis més o menys similars i que estiguen relativament a prop”. D’aquesta manera, s’han comparat Banyeres de Mariola amb Bocairent, Onil amb Castalla, Muro d’Alcoi amb Cocentaina, Petrer amb Villena i Alcoi amb Ibi.

Per a dur a terme el mostreig, els investigadors han explicat els individus juvenils –nascuts en l’any d’estudi– que es trobaven en una àrea de cent metres al voltant del recorregut dels Moros i Cristians quinze i trenta dies després de la fi de les festes. Així, han pogut obtenir la ràtio d’individus juvenils i adults que ha servit com a indicador de la productivitat juvenil.

Aquesta anàlisi, que es va dur aterme en 2019, va mostrar que hi havia més teuladins juvenils en les localitats on les festes són fora de l’època de reproducció. “Quan anàvem a publicar aquests resultats va arribar la pandèmia, tot es va cancel·lar i vam veure una oportunitat per fer una comparativa en aquells municipis on sí que coincidia l’època de reproducció amb els Moros i Cristians”, comenta l’expert.

D’aquesta manera, l’article assenyala que les ràtios de juvenils en 2020 van ser en ambdós tipus de localitats, amb festes a la primavera, cancel·lades, i amb festes en una altra època. Així mateix, els autors han vist que el confinament no ha tingut un efecte notable sobre l’èxit reproductor normal de l’espècie, encara que sí que va millorar en les localitats en què les festes a la primavera van ser cancel·lades.

Bernat creu que la causa és que la reproducció del teuladí no només depèn dels factors acústics, sinó que hi influeixen altres causes, com el menjar que li aporten les persones i que en el confinament va desaparèixer. Per tant, aquest estudi també deixa possibles línies d’investigació futures pel que fa a altres elements que afecten la reproducció de la fauna. A més, una altra de les possibles vies d’estudi posteriors és saber com la contaminació de l’aire creada per les pròpies festes, no només l’acústica, afecta els teuladins.

Com esmenta l’investigador, “nosaltres no diem que s’hagen de cancel·lar les festes tradicionals o que es transformen perquè afecte la reproducció del teuladí. No obstant això, sí que tenim clar que s’han de dur a terme mesures compensatòries per ajudar d’una altra manera, perquè una de les decisions que més perjudica les aus és l’absència de política verda a les ciutats. Per exemple, s’ha de col·locar gespa natural en comptes d’artificial, evitar pavimentar els parcs i que s’adeqüen les teules de les cases perquè hi puguen nidificar. És a dir, posar-los facilitats tot i que els perjudiques durant aquestes festes”.

Article: Bernat-Ponce, E.; Gil-Delgado, J. A.; López-Iborra, G. M. «Recreational noise pollution of traditional festivals reduces the juvenile productivity of an avian urban bioindicator». Environmental Pollution, 2021, 286, 117247. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2021.117247

Peus de foto annexos: 

• Edgar Bernat Ponce (esquerra) i José Antonio Gil Delgado (dreta), investigadors de l’Institut Cavanilles.
• Germán López Iborra, investigador de la Universitat d’Alacant.