La crisi de la COVID-19 està tenint un seriós impacte en la salut i en la seguretat de les dones. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), les dones representen al voltant del 70% de les persones que treballen en l’atenció al públic en els sistemes sanitaris i socials.

Com assenyala Gabriela Moriana, fins i tot abans de la COVID-19, duien a terme el triple de treball domèstic i de cures no remunerat que els homes. Les dones emprades en el sector formal es debaten entre la seua ocupació, la cura infantil, l’educació a la llar, la cura de persones majors i el treball domèstic. Però en pitjor situació es troben les dones que treballen en l’economia informal que poden quedar-se sense ocupació i sense ingressos econòmics. Les llars encapçalades per les dones són particularment vulnerables.

Moriana afirma que la violència contra les dones, a més de ser una lacra en totes les societats, pot augmentar quan hi ha tensió en les llars per problemes relatius a la seguretat, la salut i l’economia, sumada a les condicions pròpies de confinament. En l’article publicat en The Conversation, la investigadora afegeix que, segons l’ONU Dones, les denúncies per violència s’han triplicat en alguns països en els quals es van prendre mesures de confinament i planteja cinc accions que els governs i les administracions públiques han d’adoptar sense demora.

A grans trets, entre aquestes accions es troba la de garantir que les necessitats del personal sanitari femení siguen tingudes en compte; parar atenció al que ocorre en les llars i potenciar el repartiment equitatiu de la càrrega de cures i de tasques domèstiques; o garantir que les línies d’atenció telefònica i els recursos per a les dones que pateixen violència de gènere siguen serveis essencials i que es mantinguen sempre a la seua disposició.

La investigadora conclou que construir sobre la base de les necessitats de les dones brinda l’oportunitat de “reconstruir-nos millors”.

Llegiu l’article original publicat en The Conversation.