Cuidar persones majors també és cosa d’ells

  • 24 de maig de 2018
 
Equip d'investigació del treball de cures
Equip d’investigació del treball de cures.

Anna Boluda

La plena igualtat social entre homes i dones passa, necessàriament, per un repartiment de les tasques de cura. I per a poder avançar, cal saber en quin punt s’està. “Es parla molt de la cura que fan els homes pel que fa a la paternitat, de fer-se càrrec dels infants. Però què passa en les situacions més complexes que es plantegen a l’hora d’atendre les persones adultes en situació de dependència?”, es pregunta Juan Antonio Rodríguez del Pino, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social. Aquest és el punt de partida de l’estudi ‘Cuidar, un espai d’igualtat’ que s’acaba de presentar a la Facultat de Ciències Socials. L’objectiu del projecte és doble: per una banda, fer una fotografia de la situació actual d’aquesta realitat i, per una altra, esbrinar com es pot fomentar la participació dels homes en aquestes tasques. “En una població cada vegada més envellida, és necessari que augmente la participació dels homes en la cura de les persones dependents”, indica Rodríguez, investigador principal del projecte.

Més ús dels recursos públics
Una de les conclusions principals de l’estudi és que els homes cuidadors recorren abans a les ajudes que proporcionen els serveis públics per a les persones en situació de dependència. “Això ens indica que moltes dones continuen tirant-se a l’esquena la responsabilitat de la cura de les persones dependents, de les quals tradicionalment s’han hagut d’encarregar elles. Els homes, en canvi, busquen abans l’ajuda dels recursos externs”, apunta Rodríguez.
Els perfils més habituals dels homes cuidadors són el d’un home gran que cuida la seua dona dependent, o el dels fills i, en algun cas, els gendres, que es fan càrrec de les persones grans de la família. “Quan es tracta de les cures intergeneracionals, de cuidar els pares o les mares, sí que hem vist que cada vegada més se n’encarreguen tant els homes com les dones”, indica el coordinador de l’estudi.

Orgull dels cuidadors
Aquesta investigació pretenia també observar com perceben el seu propi rol els homes que desenvolupen tasques de cura en el seu entorn familiar, i quines són les conseqüències positives que pot reportar als cuidadors l’atenció a persones dependents. “El que hem vist és que per als homes cuidadors és important poder expressar l’orgull que els suposa dedicar-se a aquestes tasques de cura”, diu Rodríguez. “Molts d’ells ens han explicat, mitjançant entrevistes, que haver-se de fer càrrec, per exemple, d’una mare o un pare és un deure, una obligació moral i ètica, una manera de retornar el que abans ells van fer que perceben de manera positiva. Pel que hem vist, aquest factor d’orgull fa créixer l’home com a persona cuidadora. I, a més, socialment està prou ben vist”.

Un problema que s’agreuja
La bona disposició que es pot tindre en un principi a fer-se càrrec de les necessitats d’una persona dependent es pot complicar al llarg del temps. “Són situacions que es poden agreujar, i cuidar aquestes persones implica d’alguna manera paralitzar el projecte de vida de la persona cuidadora, sense data de fi prevista, perquè la situació de dependència pot allargar-se molts anys”, diu Rodríguez.

Com implicar-los més
“Cal tindre clar que molt probablement tots nosaltres, homes i dones, haurem de cuidar algú del nostre entorn, perquè per molts recursos públics que hi haja mai arribaran a cobrir la demanda d’aquests serveis. I és urgent que desgenerem les tasques de cura, que deixem d’associar-les a les dones”, indica l’investigador.

La solució per aconseguir una participació més igualitària en la cura de persones adultes passa per una major conscienciació de les famílies. “Quan una família té una persona en situació de dependència, s’ha de fer un repartiment de les tasques no només entre les dones de l’entorn familiar, sinó també implicar els homes en igualtat de condicions. I això s’ha de potenciar també des dels serveis públics i des de l’educació”.

Primer estudi valencià
Aquest és el primer estudi valencià que analitza qui i com són els homes que s’encarreguen de les tasques de cura de persones adultes dependents. S’ha realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de València, que també l’ha finançat i ha facilitat l’accés als homes cuidadors a través dels serveis socials municipals. Les dades s’han obtingut a partir d’enquestes i entrevistes tant amb professionals dels serveis socials com amb cuidadors no professionals.

La investigació ha estat dirigida des del Departament de Sociologia i Antropologia Social, “però en el grup també ha participat gent de Treball Social, de Pedagogia, d’Educació Social i de l’Institut d’Estudis de la Dona per tal d’aportar una visió global i de gènere”, segons Rodríguez del Pino.

Està previst que l’estudi es puga descarregar pròximament de manera gratuïta des de la web de l’Ajuntament de València.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies