Aquest debat, que organitza el Fòrum de Debats juntament amb el col·lectiu ‘Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme / Plataforma de Suport a la Querella Argentina-País Valencià’, posà el focus en les cent setanta-quatre persones que van morir sent víctimes de l’acció de membres dels cossos de seguretat de l’Estat i de grups d’extrema dreta entre 1975 i 1980. La majoria d’aquests crims o bé han quedat impunes fins hui, o bé van ser tractats amb una gran indulgència per part de la justícia. El debat, ha estat presentat en una roda de premsa celebrada al Centre Cultural La Nau aquest matí on han assistit part de les persones que intervindran aquesta vesprada.

En la taula redona intervindran dos experts que contextualitzaran el debat: Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa ‘El Rogle’ i representant legal de les querelles presentades a València per crims franquistes, i Vicent Galiana, historiador i coordinador juntament amb Carme Bernat del llibre ‘Tombar l’estaca. Identitats, sexualitats i violències durant la Transició’, als quals se sumaran alguns dels testimonis dels fets i de familiars de les víctimes: Sabino Quadra, representant de ‘San Fermines 78 gogoan’, exdiputat d’Amaiur i autor del llibre ‘No os importe matar’; Llum Quiñonero, presidenta d’‘Acció Ciutadana Contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià’, exdiputada autonòmica de Podem i autora del llibre ‘Miquel Grau 53/1977’, Paco González, cosí de Valentín González, treballador assassinat al Mercat d’Abastos de València per l’impacte d’una pilota de goma que disparà la policia en 1979 i familiars de Guillem Agulló. L’escriptor i coordinador del Fòrum de Debats, Alfons Cervera, serà l’encarregat de presentar i moderar la taula redona, el propòsit de la qual és contribuir a aportar informació, fer memòria, difondre els fets, denunciar la impunitat dels crims i reivindicar justícia.

Entre els crims d’aquest període està l’assassinat de Miquel Grau, que va ser víctima d’un atemptat perpetrat per un militant de Força Nova a Alacant. L’assassí va ser condemnat a dotze anys de presó, encara que solament en va complir quatre en beneficiar-se finalment d’un indult parcial del Govern d’Adolfo Suárez. Valentín González, treballador de les colles de càrrega i descàrrega del Mercat d’Abastos, va ser assassinat per la policia en una manifestació pacífica davant del mercat, mentre intentava protegir el seu pare. També va morir Teófilo del Valle a mans de la policia, víctima d’un tret en una manifestació d’obrers del calçat a Elda.

Fora del País Valencià hi ha altres casos molt coneguts, com el de Vitòria, en 1976, on la policia va carregar contra obrers de la construcció que eixien d’un tancament, i mataren a trets cinc d’ells i en feriren desenes. Al carrer d’Atocha de Madrid, un grup d’extrema dreta va assaltar un despatx laboralista de CC.OO. en 1977, en què hi hagué cinc assassinats i uns quants ferits molt greus. A Pamplona, en els Sant Fermins de 1978 la policia va entrar a la plaça de bous, disparà i perseguí pels carrers els manifestants i matà Germán Rodríguez d’un tir en el front. I així fins a cent setanta-quatre persones assassinades entre 1975 i 1980.

La impunitat dels crims franquistes que encara dura s’estén també a aquests anys de Transició a la democràcia.

Alguns d’aquests casos han estat denunciats en el jutjat núm. 1 de Buenos Aires, en la coneguda com Querella Argentina. En aquest procés, la jutgessa María Servini ha imputat Rodolfo Martín Villa, ministre de l’Interior durant part d’aquell període, a qui està previst que prenga declaració el pròxim mes de març.