Com vas conèixer l'existència del RCC de Harvard?

Pocs mesos després de defensar la meua tesi doctoral, que vaig fer en el marc del programa de doctorat de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, vaig rebre un correu electrònic del representant de la Universitat al RCC, Manuel Guillén per indicació del llavors vicerector de internacionalització i cooperació, Guillermo Palao. En el mateix, Manuel em comentava que s'havia posat en contacte amb tots aquells que podíem optar a un programa de beques del RCC de Harvard per a nous doctors. Amb aquest programa de beques, al qual han anomenat 2 + 2 i van fer públic en aquell moment, es finança una estada de dos anys d'investigació a Harvard i la Universitat de València assumeix el compromís de reincorporar a la UV en el tercer curs acadèmic a l'investigador seleccionat durant dos cursos addicionals. Manuel i Guillermo no només es van prendre la molèstia de escriure'ns, sinó també de telefonar-nos per resoldre tots els nostres dubtes, el que va suposar una gran ajuda des del principi.

Què et va portar a presentar-te a la beca postdoctoral 2 + 2 de l'RCC Harvard?

Poder tenir l'oportunitat de fer una estada llarga en una de les universitats més prestigioses del món és un luxe i una experiència única. A més, la meua tesi doctoral està centrada en un camp d'estudi que s'ha treballat especialment als Estats Units, i entre els principals investigadors en la matèria estan alguns professors de l'Escola de Dret de Harvard. Que s'oferisca l'oportunitat de tornar al departament d'origen a la UV durant dos anys fa que, per parafrasejar a Marlon Brando, es tracte d'una oportunitat difícilment rebutjable. No m'ho vaig pensar molt i vaig decidir seguir aquesta excepcional oportunitat que em va donar la UV. A l'acceptar-me com a investigador visitant un institut d'investigació de l'Escola de Dret de Harvard, l'Institute for Global Law and Policy, vaig poder finalment ser beneficiari de la beca 2 + 2.

Pots explicar els principals punts de la teua tesi o investigació postdoctoral?

En la meua tesi doctoral vaig estudiar les variables que influeixen en l'obertura d'un procés de canvi constitucional i totes les vies i opcions per les que, des d'una perspectiva democràtica, es pot optar en cada moment del mateix. En la meua tesi, entre altres qüestions, volia demostrar que una constitució no es caracteritza únicament per ser un conjunt de normes fonamentals que encapçalen un ordenament jurídic i en el qual, d'acord amb la cèlebre formulació de l'article 16 de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, es garanteixen els drets en ella establerts i s'institueix una separació de poders real. Des del meu punt de vista, una constitució, per ser tal, requereix d'un procediment democràtic i participatiu en què es puga fer efectiva la màxima segons la qual una constitució és un acord de la societat sobre com s'ha de regir i governar l'Estat. La legitimitat democràtica d'origen d'una constitució és, comptat i debatut, un tret que determina el que s'ha d'entendre per constitució.

Aquesta tesi no la comparteix una part important de la doctrina espanyola. No obstant això, quan un estudia els orígens del constitucionalisme als Estats Units, i concretament en l'Estat de Massachusetts, on esta la Universitat de Harvard, o les formes per les quals es procedeix a la reforma constitucional en els Estats dels EUA, podem veure clarament la importància central que té el procés de conformació constitucional en si mateix. Buscant aprofondir en l'estudi que havia iniciat en la meua tesi doctoral i enfortir els meus plantejaments, estic investigant ací sobre els processos constituents estatals previs a la Constitució dels EUA i els mecanismes de canvi constitucional en els Estats dels EUA.

Per complementar la meua investigació, i aprofitant l'oportunitat que tinc a l'estar a Boston, he començat també a estudiar sobre les formes de democràcia directa que hi ha a Nova Anglaterra.

Amb aquesta mateixa idea de poder contribuir a pensar solucions a la crisi de representació i de legitimitat democràtica que tenim a Espanya i a la Unió Europea, he presentat també treballs sobre el disseny d'un eventual procés constituent a Europa, la nova regulació de la Iniciativa Ciutadana Europea i la reforma del títol X de la Constitució espanyola.

Què ha aportat la teua estada al RCC Harvard al teu investigació?

El RCC és una de les portes d'entrada a Harvard per als investigadors de les universitats afiliades a aquest, com és el cas de la Universitat de València. Crec que som molt afortunats de poder comptar amb una institució així, de la qual no disposen la resta dels nostres col·legues europeus. Sense l'esforç que realitza el seu equip directiu i el representant de la Universitat al RCC, sempre atents i disposats a donar un cop de mà, i la important col·laboració econòmica que realitzen les universitats membre del RCC, hagués estat impossible per a mi poder costejar una estada de dos anys a l'institut d'investigació de Harvard que em va acceptar com a investigador visitant. En aquest sentit, em sent summament privilegiat i agraït cap a la Universitat de València i el RCC per haver-me donat l'oportunitat de poder traslladar-me a un dels millors centres de investigació del món.

Al RCC es fan activitats acadèmiques d'interès diàriament i faciliten que els investigadors espanyols participem activament de les mateixes, ja siga tenint l'oportunitat d'impartir un seminari o coordinant un grup d'estudi. Això et permet poder realitzar activitats a les que altres investigadors de Harvard assisteixen i intercanviar punts de vista sobre el teu treball, la qual cosa és sempre molt enriquidor.

Portes ja més d'un any a Harvard, explica'ns breument què ha estat el millor de la teua estada.

La meua experiència com a investigador visitant a l'Institute for Global Law and Policy a la Harvard Law School està sent summament profitosa per a la meua investigació. En primer lloc, per les possibilitats que t'obre a l'hora d'accedir a recursos, conèixer a investigadors del món sencer i tenir l'oportunitat de conversar amb alguns dels professors als que s'estudia. Sorprèn el accessibles que són! Tot això et permet anar teixint una important xarxa de contactes, cosa que no és només útil per a mi, sinó també per a la pròpia UV.

I el més dur fins a la data?

Anar-se'n fora comporta inevitablement tot un seguit de mals de cap. La molesta burocràcia per aconseguir el visat i, especialment, la recerca de pis són processos que requereixen invertir molt de temps. En el cas concret de Boston, apostaria al fet que un bon nombre d'espanyols, i sobretot aquells que som de zones càlides, coincidim que l'hivern es fa llarg i és molt fred. Del menjar espanyol em acord gairebé tant com de la meua família i els meus amics. I, per descomptat, de València. Tinc ganes de tornar a passejar-la.

Repetiries l'experiència?

Per descomptat! Tot i les inclemències del clima i la gastronomia local, la meua experiència en el RCC i en la Harvard Law School està sent molt positiva tant en l'acadèmic com en el personal. Tenir l'oportunitat d'investigar en una universitat de tant prestigi i de poder crear els llaços acadèmics i personals que estic creant, és una experiència única per la qual em sento molt afortunat i un privilegiat.

Què li diries a altres companys que estiguen plantejant-se la possibilitat de realitzar una beca com la teua?

Els diria que no s'ho pensen. Tenim la sort que la Universitat de València està apostant perquè els joves doctors puguem formar-nos en una universitat com Harvard i viure dos anys en una ciutat tan interessant com Boston. Oportunitats com aquesta es presenten poques vegades a la vida i cal aprofitar-les.

Quines perspectives tens de futur?

L'equip rectoral de la Univesitat de València està compromès amb l'estabilització a llarg termini dels joves investigadors en la nostra universitat, el que ens fa poder mirar al futur amb optimisme malgrat els continuats retallades en matèria educativa i investigadora dels últims governs. Tant la pròpia rectora, Mª Vicenta Mestre, com el vicerector d'internacionalització i cooperació, Carles Padilla, i el de recerca, Carlos Hermenegildo, han estat molt atents a la meua situació i han estat de gran suport des del primer minut, el que els agraïsc molt. Que des del rectorat s'aposte per programes d'internacionalització i de retenció del talent, donant suport al retorn i la consolidació dels joves investigadors és una cosa clau per al futur de la universitat pública.

En la immediatesa, de moment, a partir del mes de setembre tornaré dos anys al meu departament a la UV, el Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Dret. I, a partir d'ací, a llarg termini, l'equip rectoral està determinat a que els joves investigadors que ens hem format a la UV puguem tenir oportunitats suficients per estabilitzar. Personalment, estic desitjant poder seguir ajudant a la UV a seguir teixint xarxes i tendint ponts entre la facultat de dret de Harvard i la de la UV. I, per descomptat, espere poder seguir tornant durant molt temps als contribuents a través del meu treball tot l'esforç econòmic que han dipositat per a la meua formació i treball acadèmic. La universitat pública és una ferramenta essencial per al desenvolupament del nostre país i em sent molt afortunat de poder formar part d'ella.