La cloenda de la tercera edició del certamen DocsValencia, celebrada a la sala La Mutant de la ciutat del Túria, va guardonar a la producció documental ‘Contra el No-Do, Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat', dirigida per Albert Montón i amb la producció executiva de Miquel Francés, dins de la secció Mirades dedicada als llargmetratges documentals valencians.

Així mateix, en la secció Panorama va ser premiat el documental ‘Ainhoa. Yo no soy esa’ de la directora Carolina Astudillo Muñoz; i l’obra ‘Thangam’ de Sarai Ramírez-Payá en l’apartat Fragments. Menció especial reberen ‘En la bretxa’ de Claudia Reig en la secció Mirades i ‘La posibilidad de un volcán’ de Laura Garcia, en Fragments.

En la present edició del festival DocsValència competien 22 obres arribades de tot el territori estatal. Durant set dies, les produccions es van projectar en les distintes seus que comptava enguany el festival, com varen ser el Colegi Major Rector Peset de la Universitat de València, la Filmoteca, Octubre Centre de Cultura Contemporania o la sala La Mutant. Entre les produccions destacaven documentals com ‘Almost Ghosts’ d’Ana Ramón Rubio i amb nou nominacions als Goya 2020; ‘El cuarto reino’ de Adán Aliaga amb set nominacions als Goya o ‘Ara Malikian. Una vida entre cuerdas’, amb també nombroses nominacions als mateixos guardons.

Per altra part, la producción del TAU va ser també guardonada amb el Premi Cinema Rescat al millor treball d’arxiu i documentació en la cloenda del Memorimage 2019-Festival Internacional de Teatre de Reus, que es va celebrar el passat dissabte 9 de novembre.

‘Contra el No-Do, Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat’ ofereix una revisió de l’obra i la vida de Llorenç Soler (València, 1936), un home creatiu, lliure i insubornable que va esdevenir un dels precursors del cinema documental independent a Espanya a partir dels anys 60. Dins de l’Espanya franquista, el discurs informatiu audiovisual estava monopolitzat per TVE i el No-Do. És contra aquest discurs monolític i autoritari que es van rebel·lar Soler i d’altres pioners del cinema de documental independent. En aquest context, Soler, documentalista gairebé per accident, s’obsessiona per donar veu als que no han tingut mai possibilitat d’expressar-se, als desheretats de la terra i a la vegada es converteix en un gran experimentador de la tècnica cinematogràfica. A més, Soler ha exercit de mestre de documentalistes, tant des del punt de vista tècnic i estilístic com a l’ètic i moral, influenciant a generacions posteriors de cineastes.