L’anàlisi d’Óscar Muñoz i Josep V. Pitxer, de la Facultat de Ciències Socials, confirma que en el context de la crisi iniciada l’any 2007, l’atenció a les persones dependents en l’àmbit domèstic ha estat l’opció més freqüent, i que els principals factors de tria de la modalitat d’assistència han estat de caire econòmic i cultural. A l’hora de decidir qui s’encarrega de cuidar la persona dependent en l’àmbit familiar, tot i que hi ha hagut un canvi en els models familiars, la dona continua sent la principal responsable de l’atenció.

El treball de camp de la investigació, fet a l’àrea metropolitana de València, remarca que la dona ha estat la “protagonista principal de la cura en l’àmbit reproductiu i que és la que ha hagut d’enfrontar-se al repte de compatibilitzar la vida laboral i familiar, i això ha tingut repercussions força negatives tant en la presència com en els resultats assolits en el mercat de treball”, destaquen els dos investigadors.

La manca de capacitat econòmica d’un nombre significatiu de famílies “les ha conduïdes a abandonar el recurs al mercat, fet que, unit a la mancança d’una oferta suficient de serveis públics, ha facilitat un desplaçament cap a la refamiliarització de la cura. Indubtablement, ha tingut lloc un procés clar de desmercantilització” segons la terminologia emprada pels autors en l’article “Los cuidados en un contexto de crisis económica. El caso del área metropolitana de Valencia”, publicat en la revista Inguruak.

En uns altres casos, segons els experts, “s’han buscat alternatives mercantils més barates, amb molta freqüència en el context de la informalitat, entre les quals destaca la (re)nativització o retorn de la dona autòctona a aquestes activitats de forma remunerada”. Sobre les conseqüències d’aquesta situació, moltes dones han assumit formes d’ocupació precàries i atípiques, sovint a través de jornades parcials.

“Aquest fet ha provocat una major probabilitat de caure en situacions de precarietat i, de forma addicional, una pèrdua d’autonomia econòmica”, destaca Óscar Muñoz. Aquesta circumstància és coherent amb el protagonisme assolit pel mercat de treball secundari, el qual es caracteritza per l’existència de salaris baixos, condicions laborals negatives i inestabilitat en l’ocupació. “Una parcel·la del mercat de treball a la qual es veuen abocades les persones amb menor poder de negociació, com ara determinades classes socials, ètnies o races, i també un bon grapat de joves i dones”, segons destaquen els investigadors de la Facultat de Ciències Socials.

“Les polítiques públiques haurien d’anar encaminades a cobrir els anomenats nous riscos socials, entre els quals es troben les cures de persones dependents. En aquest context cal prendre partit, i el que hi ha en joc és el model de societat que volem: o bé l’estat dóna una major cobertura o protecció, o bé deixem que el paper de l’Estat siga residual per tal de deixar en mans del mercat la cobertura d’aquestes necessitats”, ha indicat Óscar Muñoz.

Modalitats de prestació de serveis

Per a l’estudi, s’han realitzat onze entrevistes en profunditat, semiestructurades, a actores i actors rellevants en el sector de la dependència dins l’àrea metropolitana de València. L’objecte de la investigació ha estat la identificació de les modalitats de prestació de serveis de cura a les persones dependents, la determinació dels factors que condicionen l’elecció de la modalitat de cobertura finalment escollida per cada família, la construcció d’un marc de possibles estratègies laborals de les famílies, esbrinar sobre qui recauen els treballs de la cura i també l’avaluació de l’impacte de la crisi sobre tots aquests elements.

Article:

Óscar Muñoz González et al. Los cuidados en un contexto de crisis económica. El caso del área metropolitana de València. Inguruak [60] | 2016 | 102-121. ISSN: 0214-7912