Elisa McCausland i Diego Salgado presenten al Centre Cultural La Nau un assaig sobre la història feminista de la ciència-ficció audiovisual

  • Vicerectorat de Cultura i Societat
  • 4 de desembre de 2019
 
Imatge Supernova
Imatge Supernova

Aquest dijous 5 de desembre, a les 19 hores, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha acollit la presentació del llibre ‘Supernovas. Una historia feminista de la ciencia ficción audiovisual’, d'Elisa McCausland i Diego Salgado. L'acte, que inclogué un col·loqui amb els autors, va tindre lloc a la sala Gonzalo Montiel, amb entrada lliure fins a completar-ne l’aforament.

Hi intervingueren Álvaro Pons, director de l'Aula de Còmic de la Universitat de València, i els autors de l'obra, Elisa McCausland, periodista, crítica i investigadora, i el crític de cinema Diego Salgado, tots dos especialitzats en la cultura popular.

L'assaig pren el nom de les supernoves, estels en explosió que alliberen una gran quantitat d'energia i que són tan lluminoses com tota una galàxia, de manera que els seus efectes es poden veure a llocs de l'esfera celeste on abans ningú no havia detectat res. Aquestes explosions estel·lars funcionen ací com a metàfora del moviment feminista, que ha aconseguit els darrers anys un gran protagonisme i ha esdevingut una força extraordinàriament potent, àmplia i capaç de llançar llum sobre la realitat, així com d'il·luminar noves realitats.

Com anticipa el subtítol, ‘Supernovas’ és una història feminista de la ciència-ficció audiovisual des dels seus orígens fins a l'actualitat, i fa una revisió des d'aquesta perspectiva de mitjans i gèneres com el cinema, el còmic, la televisió, els videojocs o la il·lustració a tot el món. Es tracta d'un projecte que sorgeix de la necessitat de visibilitzar i posar en valor autores, tendències i sensibilitats que, dins d'aquests camps, han estat majoritàriament silenciades al llarg de la història, mostrant-nos el potencial del gènere per subvertir la realitat.

El llibre contextualitza i interpreta, des de la perspectiva de gènere, aportacions que, especialment en el cinema i en el còmic, han sigut decisives per forjar els motius més icònics de la ciència-ficció i que fins hui no han rebut el reconeixement que mereixen. El resultat és un viatge espaciotemporal i discursiu que es fa ressò de les successives onades feministes i ens porta de Barbarella a Imperator Furiosa, de Thea von Harbou a Scarlett Johansson, de Margaret Brundage a Mōto Hagio i de la tinent Ripley a la major Kusanagi, sense oblidar altres propostes de tall independent i experimental. 

Arxivat en: Cultura , Lletres