La segona edició de la Universitat de Tardor de Llíria, que es va inaugurar ahir en el Conservatori d'aquesta ciutat, ha obert una doble jornada de debats dirigits al públic en els quals s'analitza la música com a part essencial el seu patrimoni des d'una doble perspectiva, tenint en compte, d'una banda, l'ensenyament musical i, per un altre, la seua evolució al llarg de la història en aquest territori.

La Universitat de València, en el seu compromís amb el territori i gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Llíria i la participació de la Diputació de València, ha organitzat aquesta acció acadèmica, lligada a la formació, la investigació i la transferència de coneixement, que pretén consolidar-se a Llíria i el Camp de Túria com un punt de trobada d'especialistes de diferents àmbits amb la ciutadania local i el seu entorn pròxim.

Les jornades, d'accés lliure i gratuït per a tots els ciutadans, que es van inaugurar ahir, compten amb la participació de professorat de la Universitat de València, així com de musicòlegs, mestres, professors i historiadors locals que comparteixen les seues claus per a entendre la relació tan estreta de Llíria amb l'art musical. L'actual edició, que té com a lema ‘Llíria, ciutat de la música. Història i Educació’, té en l'horitzó la candidatura de Llíria a integrar-se en la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en la modalitat de música, que suposa un salt en el seu reconeixement internacional.

Així ho van destacar en l'acte inaugural d'ahir l'alcalde Llíria, Manuel Civera; la diputada d'Educació i Inclusió Social, Empar Folgado; el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla; la coordinadora de la Universitat de Tardor de Llíria, Elvira Asensi; i el regidor d'Infraestructures Educatives i Ensenyaments Artístics de Llíria, Paco García. Tots ells van aplaudir la col·laboració interinstitucional en la posada en marxa d'aquesta iniciativa de transferència i intercanvi de coneixement en relació amb el patrimoni cultural que, en el cas de Llíria, està clarament vinculat a la música.

La jornada d'ahir va abordar el vessant de l'ensenyament musical en els diferents àmbits educatius. Marcel·lí García Peruga, mestre del CRA Alt Carraixet d'Olocau- Gàtova, va realitzar una exposició sota el títol ‘Fem música a l'escola: entre la tradició i la innovació. Juguem?’; Concepción Enguídanos, professora de l'IES Camp de Túria de Llíria, sobre ‘La Música en l'Ensenyament Secundari i Batxillerat: experiències des de la IES Camp de Túria de Llíria’; Ana Botella, del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat de València, sobre ‘L'educació musical a la Universitat de València’; i Amparo Esteve, directora del Conservatori Professional de Música de Llíria, sobre el ‘Conservatori de Llíria: 26 anys formant, educant i fent música’. Les intervencions van finalitzar amb un debat obert al públic, moderat per Ana Botella.

La sessió d'esta vesprada, a partir de les 18:00 hores analitzarà l'evolució de la música a Llíria al llarg de la història. Antoni Llibrer, doctor en Història i professor de la Universitat de València, pronunciarà la conferència ‘De la aljama a la Llíria feudal: ulemes, llauradors, preveres i músics (s. XI-XV)’; Jota Martínez, músic especialista en instruments de la tradició medieval espanyola, parlarà sobre ‘Com sona la Llíria del segle XIII’; Francesc Rozalén, historiador, sobre ‘La Llíria Moderna’; i Andrea Bombi, musicòleg i professor del Departament de Filologia Italiana de la Universitat de València, sobre ‘Música en l'Edat Moderna’.

La jornada de hui conclourà amb un debat, moderat per Joan Josep Adrià i Montolio, doctor en Història i professor de l'IES Camp de Túria de Llíria.

Sobre les universitats estacionals

La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, ha posat en marxa, al llarg dels últims anys, una xarxa d'universitats estacionals –denominació que deriva de que centren la seua activitat en la mateixa estació de l'any- que ofereixen un interessant programa de jornades gratuïtes, dirigides a ciutadans de totes les edats.

En l'actualitat, la xarxa està integrada per 12 universitats, situades en altres tants municipis i distribuïdes per les diferents comarques de la província, tant de l'interior com del litoral. Cadascuna d'elles desenvolupa els seus programes entorn d'un tema monogràfic vinculat a la seua particular idiosincràsia, història i cultura, amb la coordinació d'un especialista en la matèria.

La xarxa està integrada per Alzira (Medi ambient); Xàtiva (Turisme cultural, enològic i natural); Ademús (Paisatges d'oportunitat); Aras de los Olmos (Noves tecnologies. Astronomia i Desenvolupament); Gandia (Drets al voltant del món); Sagunt (Patrimoni de la Humanitat); Bunyol (Patrimoni musical); Alaquàs (Anàlisi del Castell-Palau d'Alaquàs); Llíria (Música, societat i territori); Énguera (Desenvolupament rural i noves tecnologies); Ontinyent (Talent, oportunitats i desenvolupament); i L'Eliana (Smart city). Gràcies a la col·laboració de la Diputació de València, la xarxa passarà a estar integrada per 20 seus en l'any vinent 2020.