“Els indicadors que es solen utilitzar són els números absoluts i les incidències acumulades (IA), que informen sobre el número total de casos des de l’inici i el canvi (nous casos) que es produeix en el temps, respectivament” destaca Òscar Zurriaga. No obstant això, aquests indicadors no informen sobre la càrrega real de la malaltia, ja que no aporten informació sobre el nombre de persones afectades a nivell poblacional.

Segons l’expert, per a això cal utilitzar la prevalença, “un indicador que sí que revela quantes persones malaltes hi ha amb una perspectiva poblacional”. A més, si parlem de seroprevalença, no només es tenen en compte les persones que han tingut o tenen símptomes, sinó que també aquelles que han generat anticossos enfront del SARS-CoV-2.

És per això que a Espanya s’està portant a terme un estudi de seroprevalença (ENE-COVID), el qual informa sobre la càrrega real de la malaltia. S’hi ha evidenciat una seroprevalença del 5% de la població amb una gran heterogeneïtat geogràfica, de manera que les zones costeres es troben menys afectades que la capital i el seu voltant. Tenint en compte que per assolir la immunitat de grup la seroprevalença ha d’oscil·lar entre el 20-60%, Espanya encara està molt lluny d’assolir-la.

Zurriaga utilitza el cas de Manaos (Brasil) per reflectir la dificultat de disposar de xifres inqüestionables sobre la situació real del virus. Allí, un estudi va apuntar que la seroprevalença era d’entre el 44% i el 66% de la població, fet que pareixia indicar que s’havia assolit la immunitat de grup; no obstant això, l’actual augment de casos allí posa en dubte aquesta immunitat.

L’expert apunta a diferents factors que cal tindre en compte per entendre la dificultat de conèixer la situació real de la Covid-19: la identificació de casos requereix la realització d’una prova diagnòstica, poden produir-se retards en la notificació dels casos, els objectius per dur a terme els mesuraments poden ser diferents i, a més, s’utilitzen diferents mesures. “No és igual tindre com a objectiu la vigilància per a l’actuació immediata en salut pública que la realització d’un estudi”, diu Zurriaga.

Article original fent clic ací.