Aquesta malaltia és causada pel paràsit Fasciola hepatica, la transmeten caragols d’aigua dolça i està molt influenciada pels canvis climàtic i global. És de gran patogenicitat en humans, i a més provoca una elevada morbiditat i pot arribar a ser mortal. El treball, finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID) i la Universitat de València inclou 64 fotografies en color que resulten clau per a la comprensió de l’heterogeneïtat d’aquesta malaltia en les diferents zones d’endèmia i països.

L’equip de Parasitologia de la Universitat el formen Santiago Mas-Coma, María Dolores Bargues i María Adela Valero, catedràtic i catedràtiques de Parasitologia de la institució acadèmica.

Santiago Mas-Coma, també director de la iniciativa en la seua qualitat d’expert de l’OMS, destaca que fins al moment no s’havia pogut conéixer l’enorme heterogeneïtat que subjau en la infecció humana per Fasciola. L’article permet explicar per primera vegada “la gran diferència” que existeix entre fascioliosi humana i fascioliosi animal i “la sorprenent molt àmplia capacitat d’adaptació d’aquest paràsit, que no ens posa les coses fàcils”, segons l’especialista.

En l’article es desglossen les diferents mesures de prevenció individual per a evitar la infecció i les mesures generals de control que han de ser implementades per part dels responsables en salut, tant a nivell de comunitats com en regions i països. En aquest últim aspecte destaquen les diverses propostes de legislació, incloent tant lleis locals i nacionals com a internacionals i que impliquen no solament les administracions de països, sinó també organismes i institucions supranacionals.

María Dolores Bargues, per la seua banda, destaca “els grans esforços realitzats allà on té lloc la infecció dels xiquets, en països de tot el món i a voltes amb condicions molt dures, com a l’Altiplà Bolivià, a 4.000 m d’altitud. O la cerca de caragols vectors en àrees altament urbanitzades i amb ciment pertot arreu, com Hong Kong”.

María Adela Valero ressalta “les enormes dificultats que planteja l’estudi de la infecció experimentalment en el laboratori, en tractar-se d’un paràsit amb un cicle de vida molt llarg. La impossibilitat de treballar in vitro obliga, a més, a usar models d’experimentació a voltes no convencionals, com ovelles, i aquest fet comporta dificultats”.

Santiago Mas-Coma recorda “el llarg recorregut seguit fins a poder aconseguir aquestes conclusions. Comencàrem a Bolívia i després de donar la volta al món hem tornat a Bolívia. L’Altiplà Bolivià és l’àrea d’hiperendèmia idoni per a obtindre models d’estudi i lluita contra aquesta malaltia. Ho vam fer entre els anys 1992 i 1997 i ho vam extrapolar amb èxit a tots els llocs, vam tornar a fer-ho en 2007-2008, i tornem ara, entre 2018 i 2019”.

L’article inclou resultats obtinguts per l’equip de la Universitat de València en expedicions realitzades a zones d’endèmia de països d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia durant 30 anys. Aquesta iniciativa internacional s’ha dut a terme sota els paraigües institucionals de l’Organització Mundial de la Salut (WHO/OMS, Seu Central, Ginebra), l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (IAEA, Seu Central, Viena) i la Food and Agriculture Organization (FAO/UN, Seu Central, Roma).

Article publicat en Parasitology: http://ir.uv.es/HidGFp0

Blog post en Cambridge Media: http://ir.uv.es/X6vVbZV

Difusió de l’article en la web de l’OMS: http://ir.uv.es/610gQCQ