Els treballs s’emmarquen dins del projecte ROBUST de la Unió Europea i estan dirigits pel catedràtic de Geografia Javier Esparcia. L’objectiu central és avançar en el coneixement sobre el potencial que tenen els espais rurals com a espais d’oportunitat, i en quina mesura això pot, a la seua vegada, contribuir a una millor articulació territorial urbana-rural.

Com explica el professor de la Facultat de Geografia i Història, fins ara s’ha observat com moltes àrees rurals s’han despoblat i abandonat. L’envelliment creixent de la població, el descens per l’emigració i la baixa natalitat han anat contribuint a aquesta tendència, a la qual s’han sumat un decliu en l’oferta i disponibilitat de serveis tant públic com privats, els problemes de mobilitat o l’accés a serveis d’internet, entre altres.

Però després del confinament derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 sembla, tal com manifesta l’equip UDERVAL, que s’estan revaloritzant els espais rurals. Part de la ciutadania està veient que els pobles, amb les restriccions a la mobilitat i amb l’increment de les opcions del teletreball, constituïxen una alternativa residencial raonable, amb una important qualitat de vida. “Però per això, s’han de satisfer les necessitats de la població”, apunten.

El grup d'investigació de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local vol fer palesa aquesta tendència i detectar mesures per a potenciar-la. Per això, el primer estudi: ‘Resiliència rural front al Covid-19: la mobilització del teixit productiu i la resposta a les necessitats de la població rural’ és una investigació que té com a objectiu analitzar com les àrees rurals han desenvolupat mecanismes de resiliència com a respostes als condicionaments derivats de la crisi sanitària.

A partir de la recollida de dades de diferents agents estan confirmant múltiples exemples de com la població rural ha continuat disposant de subministraments de tot tipus. Així, s’ha demostrat com la mobilitat reduïda pot no ser un obstacle com se suposava i s’han posat de relleu aspectes relacionats amb la resposta del teixit productiu i de la població local. A més, “el teixit comercial ha respost de manera admirable a una situació crítica, no sols en funció d’una perspectiva de millorar de beneficis sinó, probablement més important, de servei a la comunitat, un valor tan arrelat i que constituïx un actiu social tan important en les comunitats rurals”, recull l’estudi. A més, segons l’equip d’investigació, on no ha pogut arribar eixe teixit comercial, convertit en veritables xarxes de solidaritat, els habitants han recorregut a serveis de transport que han sigut igualment eficaços, de forma que pràcticament tots els habitants rurals han pogut satisfer les seues necessitats més importants.

D’altra banda, el segon treball d’investigació: ‘L’accés a noves tecnologies de la comunicació en les àrees rurals: fre o estímul com espais d’oportunitat postCovid-19?, analitza quines són les mesures aplicables per a millorar i preparar aquestes àrees en vista a donar-los una nova oportunitat.

La crisi sanitària ha posat de relleu que els espais rurals són també espais d'oportunitat, i que des de les administracions públiques s'han de fer tots els esforços possibles per a reduir la bretxa digital, en línia amb els objectius de l'Agenda Digital Europea, que preveu l'accés de cada habitant a connexions d'almenys 30 Mbps abans de finalitzar el 2020.

Per això, des d’UDERVAL, també en el marc del projecte ROBUST, i en col•laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, estan desenvolupant una investigació amb tots els municipis rurals de la Comunitat Valenciana. Es pretén, més enllà de les dades que aporten les operadores, saber quina és la situació real en la qual es troben els nostres pobles en aspectes com la disponibilitat de serveis d'internet i el grau de satisfacció dels seus habitants, els sectors econòmics que més negativament s'estan veient afectats, el grau de transformació digital en el qual se situen els ajuntaments, o les accions que serien necessàries per a millorar els serveis i contribuir a una reducció significativa la bretxa digital, millorant amb això el posicionament dels espais rurals com a espais d'oportunitat en l'era postCovid-19.