Durant la trobada, l’alumnat i l’autora llegiren extractes de la seua última obra. També s’establí un diàleg amb l’escriptora que revelà les diferents claus de la seua “escriptura de l’entre-dos”. La trobada ha sigut coordinada pels doctorands David Cases, que realitza una tesi sobre la seua obra, Paula Núñez i Henry F. Vásquez, dins de les activitats del Grup de Recerca GIUV2013-144: HYBRIDA: Hibridacions culturals i identitats migrants, que dirigeix el professor Domingo Pujante, i compta amb la col·laboració del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.

Tassadit Imache és una escriptora francesa, de pare algerià i mare francesa, que aborda en les seues obres temes interculturals relacionats amb la memòria, la pèrdua de vincles i la història sociocultural dels seus orígens, generalment en un context urbà i particularment en la perifèria parisenca desfavorida, on va créixer. També s’interessa per temes de candent actualitat relacionats amb la immigració, la violència policial i l’expulsió. Té una variada i dilatada carrera com a escriptora. Destaquen dues obres per a joves: Le rouge à lèvres (1988) i Algérie, filles et garçons (1991). Entre les seues novel·les cal esmentar la cèlebre Une fille sans histoire (1989), Le dromadaire de Bonaparte (1995), Je veux rentrer (1998), Presque un frère (2000), Des nouvelles de Kora (2009) i Des cœurs lents (2017), el seu últim llibre publicat.