El Saló de Graus (primer pis) de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació acollirà a les 12 hores la presentació de ‘La bambina i il sognatore’ (Rizzoli, 2016). Durant l'acte l'autora participarà en un col·loqui amb el públic assistent. Modera l'acte Juan Carlos de Miguel, del Departament de Filologia Francesa i Italiana.

A la vesprada, a les 19 hores la trobada amb l'escriptora i periodista serà en el Col·legi Major Rector Peset per a la presentació ‘Donne della Repubblica’ (VV.AA. Il Mulino, 2016). Dacia Maraini mantindrà un col·loqui amb el públic sobre el paper de les dones a Itàlia des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. Durant l'acte, Justo Serna, del Departament d'Història Moderna i Contemporanea realitzarà una lectura crítica. La sessió serà moderada per Giulia Colaizzi del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació.

Dacia Maraini (Fiesole, 1936) és una de les veus vives més respectades de la literatura italiana. Poeta, narradora, dramaturga i dona de teatre, assagista, periodista, autora de literatura infantil, entre altres, ha publicat nombrosos llibres que s’han traduït a diverses llengües. La primera novel·la, ‘La vacanza’, data del 1962; el 1990 arribà el gran èxit de ‘La lunga vita de Marianna Ucrìa’ (duta al cinema el 1997) i el 2004 publicà ‘Colomba’, molt ben rebuda pels lectors. L’última publicació, ‘La bambina e il sognatore’ (2016) parteix de la desaparició d’una xiqueta de huit anys, en una ciutat italiana menuda; un mestre encara jove —que fa poc que ha perdut la filla pròpia— la buscarà amb tenacitat.

Per la seua banda, ‘Donne della Repubblica’ (2016), amb introducció de Dacia Maraini, està composta per 14 veus biogràfiques a càrrec d’un conjunt d’autores, del grup ‘Controparola’, sobre diferents dones d’una àmplia projecció en camps diversos de la vida pública italiana de la segona meitat del segle XX.

La brillant trajectòria de Dacia Maraini, reconeguda pels múltiples premis rebuts, la presència assídua en els mitjans de comunicació social i el compromís generós amb les dones i amb els més febles, l’han feta una interlocutora privilegiada de la cultura italiana contemporània.