La jornada, amb una assistència pròxima a les cent persones, ha sigut organitzada per la Xarxa Iberoamericana per al control d’aquest bacteri (CYTED-IBER-XYFAS) de la mà de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, així com l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Ha tingut lloc a la Casa de la Ciència de València i ha sigut presentada pel vicerector d’Investigació de la Universitat, Carlos Hermenegildo; el coordinador institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster; i el director de l’IVIA, Enrique Moltó.

“Un sentiment generalitzat és que cal incrementar els recursos per a la detecció, però també per a la prevenció d’aquesta i d’unes altres malalties que afecten els fruiters”, ha destacat Juli Peretó, coordinador de la Xarxa Iberoamericana per al control de Xylella fastidiosa, vicedirector de l’I2SysBio i catedràtic en el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València en referència a unes altres malalties que encara no han arribat al continent europeu.

A més, el conclave ha incidit en què l’efecte de Xylella varia segons cada país, donada la diversitat d’hostes que pot tindre i les característiques de cada zona, de manera que, segons els països, aquesta malaltia afecta uns cultius o uns altres, i ho fa de maneres totalment diferents, fet que dificulta protocols unitaris. “Hem d’unir esforços per combatre Xylella”, va destacar Peretó.

En la sessió han participat especialistes en la detecció d’aquesta plaga procedents del Brasil, Argentina, Costa Rica, Itàlia, les Illes Balears i València. Entre les conclusions també es va incidir en què actualment hi ha dos projectes de la Unió Europea sobre aquest tema en l’IVIA. José Luis García, director de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, va demanar més recursos econòmics per a la investigació de Xylella.

Edson Bertolini, de la Universidade Federal do Rio Grande do Sul, al Brasil, va recordar que són el principal productor de taronges del món, i com al principi de la plaga provocada per Xylella es van arrancar milions d’arbres de cítric, el que ha permès continuar liderant aquest sector. Actualment, a aquest país Xylella afecta quatre cultius: els cítrics, les pruneres, l’olivera i el cafè. Segons l’expert, des de la seua detecció en 1978, la producció de pruna ha descendit un 90%, mentre que en el cas dels cítrics s’han arrancat alguns milions d’arbres des de 1987. “Ara, la situació és molt millor que fa deu anys, però continuen arrancant-se arbres.”

Per la seua banda, Carlos Alonso Chacón, del Centre d’Investigació en Malalties Tropicals de la Universitat de Costa Rica, va explicar que a major biodiversitat es plantegen menys problemes que quan l’ecosistema està ocupat per un monocultiu. La diversitat de plantes i bacteris fa que cap puga predominar sobre la resta, en l’altre cas, patògens poden afectar seriosament tot l’ecosistema.

Per part de l’IVIA, Ester Marco, responsable del laboratori de referència de fitopatogens espanyol sobre Xylella, va caracteritzar la situació a Europa de l’afecció de Xylella, amb focus detectats a Balears (excepte Formentera), Alacant, el nord d’Itàlia i el nord de Portugal. Va incidir en què el laboratori analitza les mostres que hi arriben, sobretot d’ametler, i es constata la gran varietat del bacteri Xylella, i com aquest muta. Francisco Beitia, expert també de l’IVIA, va explicar com aquest bacteri entra en diversos insectes (els seus vectors) i és com es transmet a unes altres plantes. Donada la gran varietat de vectors de Xylella, és impossible eradicar-los tots. “La comunitat científica no ha trobat encara una manera d’acabar amb aquest bacteri”, ha destacat. A més, Sergio Cubero va explicar com un grup d’investigació de l’IVIA treballa en sensors de control remot per conèixer els símptomes que puguen tindre els cultius i poder o no relacionar-los amb Xylella i d’aquesta manera previndre la malaltia que provoca el bacteri.

Juan Pedro Bouvet (Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària, Argentina) va destacar com a Argentina Xylella és un tema desplaçat per l’actual preocupació pel HLB, més conegut com a drac groc, i que ha provocat una gran mortaldat de cítrics. “El tema es va investigar fa anys, però ha sigut desplaçat per aquesta nova malaltia, molt més agressiva.” Diego Olmo (Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears) va explicar el reconeixement de símptomes i protocols d’acció contra Xylella. En la jornada també va participar Maria Saponari, de l’Institut per a la producció sostenible de plantes d’Itàlia, qui va donar a conéixer el protocol europeu de diagnòstic.

Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament

La jornada de dimarts és la primera activitat de la xarxa IBER XYFAS realitzada en el marc del Programa Iberoamericà de Ciència i Tecnologia per al Desenvolupament (CYTED), creat pels governs de països iberoamericans amb la finalitat de promoure la cooperació en ciència, tecnologia i innovació per al desenvolupament.

La Xarxa IBER-XYFAS està coordinada per Juli Peretó, catedràtic en el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i vicedirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC). Està formada per un consorci de 32 grups d’investigació acadèmics, empreses i institucions amb competències agronòmiques (com l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries o els corresponents serveis de sanitat vegetal de la Generalitat Valenciana, el Govern Balear o la Diputació General d’Aragó), pertanyents a 10 països (Argentina, Brasil, Costa Rica, Espanya, els Estats Units d’Amèrica, Guatemala, Itàlia, Mèxic, Portugal i Xile).

El consorci IBER-XYFAS també proposa sensibilitzar la ciutadania en general i el sector agrari en particular sobre les malalties, fins ara incurables, causades per aquest bacteri que ataca nombrosos cultius de gran importància econòmica, inclosos els ametlers, les oliveres, la vinya, els cítrics i una gran varietat de fruiters.

Programa de la jornada: http://ir.uv.es/nmGbt1a