El manifest és una declaració d’intencions que se centra en set punts. El primer fa referència a que per a operar amb garanties és necessari un llenguatge unívoc entre els sectors tècnico-lògic, jurídic, de gestió i producció. El segon recull que el sector públic ha de compartir, interna i externament, les seues experiències d’ús de la Intel·ligència Artificial per a complir amb la llei i per a l’avanç col·laboratiu. El tercer, que cal conéixer l’ús de la intel·ligència artificial en les fases prèvies o d’assistència a les decisions humanes, per a evitar la fugida del Dret. En quart lloc s’indica que el nivell i tipus de garanties exigibles són variables. En tot cas, cal seguir el model d’ètica i privacitat proactiva en el disseny marcat en la Unió Europea per a consensuar un catàleg d’estàndards per a la intel·ligència artificial pública. El cinqué apunta que la intel·ligència artificial obliga a un redisseny intern i intel·ligent de les Administracions, que han d’incorporar talent tècnic i itineraris formatius. En sisé lloc, la declaració indica que resulta imprescindible reforçar la claredat i seguretat jurídiques i la interoperabilitat i bona governança de les dades que ‘alimenten’ la intel·ligència artificial pública. I finalment, l’últim punt arreplega que la Xarxa DAIA aposta i s’obri a la transversalitat de coneixements i habilitats en els àmbits de la Intel·ligència Artificial i el Dret.

La firma s’ha produït en el marc del II Congrés de la Xarxa DAIA (Dret Administratiu i Intel·ligència Artificial) sobre intel·ligència artificial en el sector públic, celebrat a València el 10 i 11 d’octubre. Aquesta era la segona reunió de la xarxa després de la seua creació en abril d’enguany quan diversos grups d’investigació van decidir la creació de DAIA per a promoure i compartir el coneixement sobre l’ús i impacte de la intel·ligència artificial en el sector i en el dret públic i generar debats i discussió entre la comunitat científica i tècnica.