Amb l'horitzó posat en l'al·luvió de dades que proporcionarà el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN en els pròxims anys, més d'un centenar d'experts de tot el món es reuneixen en l'ATLAS Programari & Computing Week, un esdeveniment organitzat per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV), del 12 al 16 de juny, on s'aborda el repte de distribuir, emmagatzemar i processar la ingent quantitat d'informació generada per l'accelerador de partícules més gran del món. L’IFIC participa en aquesta infraestructura mundial de computació distribuïda des de 2001, aportant la meitat dels recursos que aporta Espanya per a les dades de l'experiment ATLAS. 

El que aquesta reunió se celebre a València mostra el pes que té l’IFIC en la xarxa de computació distribuïda (GRID) d'ATLAS, un dels dos grans detectors del LHC on es va descobrir en 2012 el bosó de Higgs. Els descobriments en física de partícules es basen en estadística: es tracta d'analitzar els successos (esdeveniments) produïts en les col·lisions amb la finalitat de detectar possibles canvis o desviacions en els patrons establits per les teories que descriuen les partícules que constitueixen la matèria i les interaccions que les governen. Quan aquests canvis són ‘estadísticament significatius’, es pot assegurar que estem davant un fenomen nou.

Tot aquest procés implica ingents quantitats de dades. El LHC va obtenir en 2016 uns 6,5 bilions de col·lisions (mil milions cada segon), dels quals els seus experiments registren solament les més interessants. Encara així, en 2017 s'esperen recopilar 50 petabytes de dades, equivalents a 15 milions de pel·lícules en alta definició. Aquesta enorme quantitat de dades ix del centre de computació del CERN per a distribuir-se pels més de 170 centres repartits per tot el món, on s'emmagatzemen a la disposició dels grups de recerca que els requereixen per a les seues anàlisis a la recerca de ‘nova física’.

A punt d'acabar el segon cicle de funcionament del LHC, el Run 2 (2015-2018), els equips que gestionen el GRID es preparen per al devessall de dades del pròxim cicle (2021-2023), on l'accelerador del CERN funcionarà per fi al màxim de les seues prestacions, tant en energia com en lluminositat. Aquest serà un dels principals temes que tractaran els 125 assistents a l'ATLAS Programari & Computing Week, a la qual assisteixen participants dels 130 centres de recerca que participen en l'experiment ATLAS a Europa, Rússia, Xina, Japó, Austràlia, Canadà i Estats Units. Entre ells estan Simone Campana i Torre Wenaus, responsables de la computació distribuïda d'ATLAS.

El GRID comença també a preparar-se per a afrontar alguna cosa nou, l'anomenat*LHC d'Alta Lluminositat (HL-LHC), que a partir de 2025 incrementarà per 10 la lluminositat de l'accelerador (mesura del nombre de col·lisions). Un autèntic devessall d'informació que el GRID ha de gestionar. Est és un altre dels temes claus de la reunió a València, la planificació dels recursos GRID per a fer front al HL-LHC. Els organitzadors del congrés estimen en quasi un 50% més els recursos de computació necessaris a partir de 2025, un repte més a implementar en el major accelerador de partícules del món.

L’IFIC forma part de la xarxa de computació GRID Tier-2 ATLAS Espanya des de 2001, emmagatzemant i processant dades de l'experiment. Actualment, els seus recursos de computació suposen la meitat de l'aportació espanyola a la xarxa GRID d'ATLAS, un 5% del total a nivell internacional (60 centres). A més d'aquesta aportació, el grup de l’IFIC que participa en la computació ha liderat el projecte Event Index (Catàleg d'Esdeveniments) per a millorar l'accés a les dades emmagatzemades en el GRID, un sistema que també hauran d'adaptar al LHC d'Alta Lluminositat. Amb aquesta contribució, l’IFIC s'aferma com a centre d'especialització en Big Data. A més, l’IFIC manté col·laboracions amb universitats marroquines per a implantar el que seria el segon centre de computació GRID per a ATLAS d'Àfrica. 

ATLAS Software & Computing Week comença dilluns 12 de juny a las 14 hores amb un acte d’inauguració en el qual participaràn la vicerectora d’Investigació de la Universitat de València, Pilar Campins, i el director de l’Institut de Física Corpuscular, Juan José Hernández Rey.

Més informació http://wlcg-public.web.cern.ch/