Aquest estudi, publicat en l’últim número de la revista Inmediaciones de la comunicación, analitza la percepció que té el professorat universitari sobre el paper que exerceix la comunicació de la ciència, la tecnologia i la innovació que es du a terme des de les universitats públiques espanyoles, a través dels gabinets de comunicació institucional i de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) i l’impacte mediàtic d’aquesta. «Més enllà de la comunicació i de la divulgació que pot fer pel seu compte el personal investigador, el paper que fa la institució en informació i comunicació pública dels seus resultats científics genera una conjunt d’efectes positius sobre la carrera investigadora, fet que augmenta la seua visibilitat i el seu impacte en la comunitat científica, millora el seu prestigi professional i eleva la probabilitat d’aconseguir més finançament per a les seues futures línies de treball», indica l’estudi.

En general, la majoria del personal investigador (un 65,4%) percep algun tipus de benefici després d’haver dut a terme la comunicació dels seus resultats d’investigació. «El benefici més comú que assenyalen és que, gràcies a aquestes campanyes de comunicació, la recerca resulta més coneguda per altres col·legues a Espanya (en un 46,5% dels casos), la qual cosa podria influir posteriorment en que aquests treballs acadèmics siguen més citats per col·legues, que és un dels factors que determina la qualitat d’un article científic», explica un dels autors de l’estudi, Francisco Javier Alonso Flores, responsable de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la UC3M. A més, a un de cada quatre investigadors (27,2%) els van sol·licitar que impartiren conferències sobre el tema després que el seu treball trobara eco als mitjans de comunicació i un de cada cinc  (20,9%) van ser contactats per empreses interessades en la línia d’investigació, la qual cosa pot millorar les sinergies amb l’entorn industrial i empresarial.

Pel que fa als efectes negatius, la gran majoria (84,7%) no en va percebre cap. Concretament, menys d’una de cada deu persones enquestades (8,1%) pensava que s’havia tergiversat o interpretat de manera errònia la notícia als mitjans de comunicació. En general, la majoria (un 68,6%) creu que els mitjans de comunicació informen i representen bé (42%) o molt bé (26,6%) els temes tractats i qualifiquen el treball dels periodistes amb un «notable» (7,7 sobre 10). «Dos de cada tres (66,9%) pensen que la informació que s’ofereix als mitjans de comunicació sobre temes d’I+D+i en l’última dècada a Espanya ha millorat i una immensa majoria (un 96,1%) creu que aquest tipus de periodisme especialitzat resulta necessari per a tractar correctament aquests tipus de continguts», assenyala una de les autores de l’estudi, Carolina Moreno Castro, catedràtica de Periodisme i investigadora de l’Institut d’Investigació en Polítiques de Benestar Social (Polibenestar) de la Universitat de València.

«Després de dur a terme un processament estadístic de totes les respostes i variables, hem trobat una diferència significativa en l’opinió d’aquells i aquelles que han participat en accions de comunicació enfront de qui no ho havia fet: qui ho ha fet, tendeix a valorar millor el treball dels comunicadors de les universitats i dels periodistes dels mitjans de comunicació», assenyala un altre dels autors de l’estudi, Antonio Eleazar Serrano López, professor de Biblioteconomia i Documentació de la UC3M i membre de l’Instituto Interuniversitario de Investigación Avanzada sobre Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU).

Aquest estudi es basa en les respostes que han facilitat més de mig miler de persones investigadores de 20 universitats públiques espanyoles: les d’Alcalà, Alacant, Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Barcelona, Carlos III de Madrid, Complutense de Madrid, Còrdova, Granada, Jaén, Jaume I de Castelló, Màlaga, Oviedo, Politècnica de Madrid, Politècnica de València, Rei Juan Carlos, Rovira i Virgili de Tarragona, Sevilla, València i Saragossa.

Referència bibliogràfica: La publicación de noticias sobre los resultados de I+D+i. ¿Cómo es percibida por los investigadores españoles? Alonso-Flores, Javier; Serrano-López, Antonio Eleazar; Moreno-Castro, Carolina. InMediaciones de la comunicación, Vol. 13, Nº. 2, 2018, págs. 115-140. https://revistas.ort.edu.uy/inmediaciones-de-la-comunicacion