Un estudi demostra que les muntanyes valencianes de l’interior pateixen més que les litorals l’augment de temperatura

 
Imatge d'arxiu d'unes muntanyes.
Imatge d'arxiu d'unes muntanyes.

Les muntanyes valencianes de l’interior amb major valor ambiental pateixen l’augment de temperatura pel canvi climàtic més acusadament que les del litoral. Així es desprèn de diversos estudis sobre canvi climàtic a la Comunitat Valenciana duts a terme per especialistes de la Universitat de València.

Les recerques analitzen l’impacte real que el canvi climàtic (temperatures i precipitacions) ja està tenint a la Comunitat Valenciana des de mitjan segle passat fins a hui. La seua principal aportació és l’elevat detall espacial amb que s’estan cartografiant aquests canvis, gràcies a nous mètodes que permeten aprofitar conjuntament la informació de moltes més sèries climàtiques observades, independentment de la seua durada, recolzats en procediments de downscaling estadístic. En aquest context s’ha donat a conèixer en els últims dies (notícia 2-11-2018) un estudi sobre precipitacions que ha revelat una pèrdua destacable de precipitació hídricament aprofitable en les conques més interiors i capçaleres del Xúquer i Segura. 

A açò se sumen els resultats d’estudis sobre canvi tèrmic i bioclimàtic que el mateix grup de recerca de la Universitat de València dels Departaments de Geografia i Física, els professors Javier Miró, María José Estrela, Vicente Caselles i Ígor Gómez, en col·laboració amb la Universitat d’Alacant (el professor Jorge Olcina del Laboratori de Climatologia), han publicat recentment en revistes d’alt impacte internacional en la matèria, com Atmospheric Research.

Una important revelació és l’augment en la freqüència d’inversions tèrmiques nocturnes, relacionades amb temperatures altes o anomalies positives en els cims i vessants muntanyencs, situació que s’inverteix en les valls i plans prelitorals que queden fora de l’efecte urbà (i que d’aquesta manera noten menys l’efecte del canvi climàtic tèrmic). ja que els observatoris de llarga durada se situen en la seua majoria en les valls, fins ara no s’havia pogut detectar el canvi climàtic més accelerat que s’està produint sobre les muntanyes. Ara sí s’ha pogut quantificar, i el resultat és que l’escalfament està resultant ser el doble de ràpid a l’interior i zones altes que en la franja litoral (fins a tres vegades major en el cas de Gúdar i Javalambre). Així, mentre que des de 1948 la franja litoral ha tingut un increment tèrmic de no més de 0.5ºC, l’interior s’aproxima a 1ºC, i les zones altes de l’interior nord fins i tot aconsegueixen a patir un escalfament d’1.5ºC. Juny és el mes més crític, que ha passat de ser climàticament primaveral a estiuenc. Aquest mes registra un increment tèrmic de fins a 2.5ºC en les zones més altes de l’interior, que en el cas de les màximes aconsegueix a ser de 3ºC en Gúdar i Penyagolosa, com a cas més extrem.

L’increment tèrmic és també en general major per a les temperatures màximes, malgrat l’increment de les mínimes en les àrees urbanes litorals.
Açò es tradueix en un potencial canvi bioclimàtic i vulnerabilitat de les àrees muntanyenques interiors de major valor ambiental. En aqueix sentit, l’equip ha quantificat el canvi potencial que ja hauria esdevingut en els pisos bioclimàtics dependents de la temperatura, amb especial èmfasi en cadascun dels parcs naturals de la Comunitat. Els resultats indiquen una significativa regressió de la superfície englobada en els pisos bioclimàtics situats més amunt, com els supramediterranis i oromediterrani (Itc Rivas-Martínez), la qual cosa assenyala un risc potencial per a les espècies vegetals que depenen de les característiques climàtiques pròpies d’aquests pisos. 

Aquest context d’un augment de temperatures i disminució de precipitacions, que està resultant ser major en les capçaleres clau per al proveïment hídric del territori, s’explica per canvis esdevinguts en la circulació atmosfèrica general sobre les nostres latituds. Així, el pas de borrasques d’Oest a Est de la Península Ibèrica es veu cada vegada més obstaculitzat per dorsals d’aire càlid acompanyades d’altes pressions o pantans baromètrics, la qual cosa afecta a l’arribada de pluges a les muntanyes de l’interior Nord i una menor freqüència de vents de l’Oest (malgrat intercalar-se períodes molt humits més curts en què aconsegueix restablir-se aquesta circulació). La qual cosa es tradueix al seu torn en una major freqüència de vents marítims o brises en el litoral, esmorteint ací parteix dels efectes del canvi climàtic, al mateix temps que els esporàdics temporals de Llevant, de gènesi mediterrània, aconsegueixen amb major torrencialitat punts del litoral, causant pluges que es concentren ací i aconsegueixen molt més feblement els sectors clau de recarrega de l’interior.

Tot açò obri la porta a un panorama d’un acusat augment de la evapotranspiració i de l’estrès hídric en les zones altes de l’interior que alimenten els aqüífers i rius més aprofitables, mentre que no disposem de cap embassament important o infraestructura capaç d’aprofitar d’alguna manera les fortes pluges que amb cada vegada més freqüència afecten el litoral o les muntanyes prelitorals del Sud del Golf de València.
 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies