Un estudi estadístic mostra les desigualtats geogràfiques de 16 causes de mortalitat a Espanya

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 22 de febrer de 2021
 
Miguel Ángel Martínez, professor la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València.
Miguel Ángel Martínez, professor la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València.

Miguel Ángel Martínez, professor la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València (UV) és el coordinador de MEDEA3, un estudi estadístic sobre la distribució geogràfica de la mortalitat per 16 causes en 26 ciutats espanyoles de 11 comunitats autònomes. La iniciativa, que ha donat lloc a un atles interactiu de la mortalitat i en la qual participen 13 grups de recerca de 36 institucions, conclou que un únic patró geogràfic domina el patró de totes les malalties o causes de mort.

El projecte MEDEA3 ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III i recentment n’ha conclòs la tercera edició. Les 26 ciutats comprenen 9 de les 10 principals ciutats d’Espanya per la seua població i entre elles es troben Alacant, Castelló de la Plana i València. Les 16 causes de mortalitat incloses són els motius de defunció més importants per nombre absolut i uns altres de menor impacte absolut, però d’important interès social com la sida, els accidents de trànsit o els suïcidis. El projecte també planteja l’estudi de l’associació de la distribució geogràfica del risc de cada malaltia amb factors socioeconòmics i mediambientals.

En el cas de València, per posar un exemple de les dades contingudes, la major mortalitat per sida es dóna a la zona est, així com el centre i el seu eixample en el cas únicament d’homes. Per a dones, pel que fa al càncer d’estómac, la probabilitat de morir per ell és més alta al nord de la ciutat i també a l’est, mentre que en homes predomina amb més intensitat a l’est.

“Donat el nombre de ciutats i causes de mortalitat considerades, la quantitat de resultats generats pel projecte és ingent. Com a principal resultat del projecte caldria destacar que, en termes generals, s’ha pogut trobar per a cada ciutat un patró geogràfic únic, amb una força molt destacada respecte a uns altres factors, que es reprodueix en major o menor mesura per a quasi totes les causes de mortalitat estudiades”, destaca Miguel A. Martínez, investigador del Departament d’Estadística i Investigació Operativa.

“Aquest resultat contrasta amb l’objectiu inicial del projecte, i fases anteriors d’aquest, com l’Atles Nacional de la Mortalitat a Espanya, en què es plantejava trobar el patró geogràfic propi de cada malaltia. El que s’ha pogut trobar és que sembla haver-hi un únic patró geogràfic dominant, amb més o menys força, el patró geogràfic de totes les malalties, que simplement mostren petites variacions respecte a aquest patró”,indica Martínez, també responsable del grup d’investigació Bayensians de la Fundació FISABIO, amb el qual el grup de recerca Vabar de la UV manté una unitat mixta d’investigació per al desenvolupament de mètodes estadístics sobre l’estudi de dades de salut.

Entre les conclusions, també s’ha pogut constatar que aquest patró està fortament relacionat amb factors socials i presenta valors de mortalitat molt diferents segons la tipologia social de cada secció. Així, hi ha un evident excés de risc per a bona part de les causes de mortalitat estudiades en les seccions censals socioeconòmicament més deprimides de totes les ciutats considerades.

A més, s’ha pogut determinar quines causes serien les més representatives dels excessos de mortalitat que presenten aquestes zones, que en homes són les malalties respiratòries (càncer de pulmó i malaltia pulmonar obstructiva crònica) i la cirrosi les que mostren un major excés de morts en aquestes zones. En el cas de les dones, les malalties amb més presència a les zones que han mostrat un major risc han estat les de sistema circulatori (malaltia isquèmica i accidents cerebrovasculars) així com demències.

 

Projecte

Les unitats d’estudi emprades al llarg del projecte han estat les seccions censals de cadascuna de les ciutats considerades. Cada secció censal alberga entre mil i dos mil persones, motiu pel qual la seua grandària és molt reduïda a efectes estadístics. Aquest problema ha suposat des d’un punt de vista matemàtic el principal repte metodològic de l’estudi, ja que per a l’anàlisi de dades ha estat necessari l’ús de models d’estimació en àrees petites que consideren no només la relació/similitud entre riscos de seccions censals pròximes, sinó també la relació que poguera haver entre diferents causes de mort.

D’aquesta manera, tot i la reduïda grandària de les seccions censals, resulta possible aflorar el patró geogràfic del risc de cadascuna de les malalties considerades en el projecte. MEDEA3 ha estat pioner en l’ús d'aquest tipus de metodologia que integra en un mateix model l’estudi simultani de 16 causes de mort.

Per part de la Universitat de València, en el projecte també ha participat professorat del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, així com del Departament d’Infermeria.