Les poblacions d’insectes estan disminuint ràpidament i una de les possibles causes és l’ús d’insecticides, els més usats dels quals són els neonicotinoides. Aquests insecticides s’apliquen rutinàriament en molts cultius per a controlar plagues agrícoles. Tot i això, el seu ús té associats importants efectes secundaris negatius en molts insectes beneficiosos, especialment els pol·linitzadors que s’alimenten de nèctar floral i pol·len. Per aquesta raó, en 2018, la Comissió Europea va prohibir l’ús a l’aire lliure de tres neonicotinoides després d’una revisió exhaustiva de les evidències científiques disponibles sobre el risc que el seu ús representa per als pol·linitzadors.

L’equip investigador multidisciplinari de l’IVIA, la UV i la WUR ha descobert una nova ruta d’exposició d’insectes beneficiosos a neonicotinoides a través de la melassa, una font d’alimentació que sol ser més abundant que el nèctar en els agroecosistemes. La melassa és un líquid viscós i dolç excretat pels insectes hemípters que s’alimenten de la saba, com pugons, cotonets o mosques blanques. La melassa és una font d’alimentació utilitzada per gran quantitat d’insectes beneficiosos, incloent abelles, formigues, parasitoides i depredadors d’insectes.

“El nou estudi mostra que la melassa excretada pels insectes que s’alimenten de la saba de les plantes tractades amb els neonicotinoides imidacloprid o tiametoxam està contaminada per aquests insecticides i resulta tòxica per a insectes beneficiosos com els parasitoids, pol·linitzadors i depredadors”, ha destacat Alejandro Tena, investigador de l’IVIA, així com també de la Unitat Mixta Gestió Biotecnològica de Plagues UV-IVIA. Aquests insectes moriren pocs dies després d’haver sigut alimentats amb melassa contaminada.

“En conjunt, les dades presentades en l’article mostren que la melassa proporciona una via d’exposició als insecticides que fins ara s’ha passat per alt i pot causar efectes nocius aguts o crònics en els insectes beneficiosos”, completa Joel González, investigador de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Biotecnologia i Biomedicina (ERI-BIOTECMED) de la Universitat de València, i també de la Unitat Mixta UV-IVIA.

“L’estudi suggereix que la melassa contaminada amb neonicotinoides pot estar present en nombrosos ecosistemes perquè s’usen en tot el món en molts cultius que, alhora, estan infestats per insectes que produeixen la mel de melada”, destaca Marcel Dicke de la Universitat de Wageningen (WUR). De fet, els neonicotinoides s’utilitzen en els cultius més importants, inclosos el cotó, la colza, la soja, les plantes ornamentals, els horts fruiters, les hortalisses d’hivernacle, la papa, l’arròs, el gira-sol, la dacsa o les llavors per a l’exportació. A més, en comparació amb el nèctar, que està present solament durant el breu període de floració, la melassa està present durant tot l’any. Per tant, pot afectar una gamma més àmplia d’insectes beneficiosos.

L’efecte d’aquests insecticides sistèmics és probablement molt més gran que l’observat actualment. Aquesta ruta d’exposició mereix ser inclosa en les avaluacions de risc dutes a terme per l’EFSA i l’EPA. “El present estudi hauria d’estimular encara més el desenvolupament d’estratègies de protecció de conreus que no depenen d’insecticides d’ampli abast com els neonicotinoides”, destaquen Miguel Calvo, investigador pre-doctoral de l’IVIA i de la Universitat de Wageningen (WUR) i Yolanda Picó, investigadora del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) de la Universitat de València, el CSIC i la Generalitat Valenciana.

Peus de fotografia annex:

- Abelles que s’alimenten de melassa.

- Parasitoid alimentant-se de melassa.